
Iceta, funcionari del PSOE des de el 1987 al 2017. Iceta, treballador per l’administració espanyola sense oposicions. Iceta, representant dels ciutadans al Congrés. Iceta, diputat al parlament de Catalunya durant quatre legislatures. Iceta, primer secretari dels socialistes a Catalunya des de l’any 2014. Iceta, actualment President del tercer grup parlamentari al Parlament de Catalunya.
Sánchez, estudiós de matèries varies, inicia el seu periple polític al 2000. Sánchez treballa com assessor a la Unió Europea. S’entén que pel PSOE. Sánchez també i per designació del PSOE, Carlos Westendorp, és el seu cap de gabinet. Sánchez, del 2004 al 2009 és regidor a Madrid. Del 2009 al 2011 és diputat al Congrés, i des de el 2015 al 2017. Sánchez al 2017 renuncia a l’acta de diputat per dedicar-se a guanyar la secretaria general del PSOE.
Dos secretaris que segur signaran l’acta de defunció del socialisme a la seva nació espanyola. Tant mateix com ho van fer d’altres socialistes que mai van voler entendre que Espanya no és cap Nació, ni Nació de Nacions. Bàsicament perquè les que ho són mai han decidit formar-hi part. Espanya sempre s’ha anat construint des de la imposició i pel dret de conquesta.
Aquesta és la historia del PSOE modern, i amb 85 Diputats, avui i després de 39 anys encara no han entès que els catalans som un poble, amb una llengua, una historia i uns valors que suren quan convé o quan se’ns trepitja la nostra dignitat.
L’any 1977, primeres eleccions generals el PSOE obté 118 diputats.
Any 1979, el PSOE obté 121 diputats.
Any 1982, el PSOE obté 202 diputats.
Any 1986, el PSOE obté 184 diputats.
Any 1989, el PSOE obté 175 diputats.
Any 1993, el PSOE obté 159 diputats.
Any 1996, el PSOE obté 141 diputats.
Any 2000, el PSOE obté 125 diputats.
Any 2004, el PSOE obté 164 diputats. 11 M i un PP intentant endossar a ETA l’atemptat jihadista.
Any 2008, el PSOE obté 169 diputats.
Any 2011, el PSOE obté 110 diputats. El 15 M va suposar l’iniciï de la fi del regim del 78 i el naixement de Podemos.
Any 2015, el PSOE obté 90 diputats.
Any 2016, el PSOE obté 85 diputats.
El grup parlamentari del PSOE al Congrés és forma amb la suma dels diputats de Catalunya. Al Parlament de Catalunya tots són del PSOE.
Aquestes dades, que ningú pot discutir, diu moltes coses. Fonamentalment que el PSOE és una organització que malgrat puntes i daltabaixos, està en franca decadència política i organitzativa. Fins i tot a Catalunya s’han hagut de vendre la seu de Nicaragua. A Catalunya han passat de 42 a 16 Diputats cosa que confirma la seva davallada. Davallada que politòlegs d’espectre ideològic variat confirmen.
Van pactar la transició i volen morir amb ella. Els hereus del franquisme i el socialisme de dretes ho aposten tot a una carta, la unitat d’Espanya i la seva Constitució.
Pedro Sánchez i Miquel Iceta, han triat Espanya, el seu Estat i el PP abans que la ciutadania. Els del PSOE a Catalunya demà s’aixecaran del Parlament fen el pitjor lleig que és pot fer a la sobirania catalana. Avui Pedro Sánchez demana boicot a les urnes i que no és vagi a votar si les urnes hi són. Cal afegir que han dit que donaran suport total al PP. "Democràcia en estat pur". I tot per voler votar. Té collons la cosa.
El seu argument: Ho diu la Constitució, Espanya és una Nació, i la legalitat vigent impedeix el “dret d’Autodeterminació”. Els drets dels ciutadans a decidir a Espanya està prohibit, diuen, i els catalans només poden exercir aquest dret amb el permís del govern espanyol.
Són tant demòcrates que fins i tot neguen el vot als del NO. L’1 d’Octubre no només serà el principi d’un futur, segurament serà l’enterrament d’un regim, el del 78, i els seus inventors. Els seus valedors pensaven que els demòcrates oblidaríem la traïció als milers de republicans assassinats, torturats, exiliats i espoliats. Que consti que no només va de revenja.
Avui i sense matisos podem afirmar que el PSOE és exactament el mateix que el PP. El seu antagonisme queda reduït a una qüestió de qui te el poder. També afirmem que els pobles de la Península tard o d’hora seran lliures de l’aristocràcia política que representen el PSOE i el PP. Ara només cal que els de Podemos no caiguin amb cap aventura jacobina i centralista donat que la República catalana els hi obre tot un nou univers democràtic i d’entesa. Amb els del PP no hi ha res a fer, amb els del tanto monta monta tanto tampoc.