Potser o segur que mai sabrem que va ser primer l’ou o la gallina. Però el que si sabrem és que si el nostre “procés” fracassa els únics culpables hauran estat ERC i CDC. Fins i tot els de les CUP en quedaran exclosos.
Hem fet pedagogia a dojo. Per convèncer, per guanyar adeptes, per que tothom tingui al seu abast la capacitat i possibilitat d’exercir el dret a decidir, i a fe de Deu, que ho hem aconseguit. Al 2006 els partidaris de la independència de Catalunya no érem ni un 17 %, ara en som molts més.
El 9 de Novembre amb una “consulta de costellada” i amb més de 40.000 voluntaris, 1.861.753 catalans de 2.305.290 van votar SI a la independència. El 27 de Setembre del 2015, Junts Pel Si per la independència més les CUP aconsegueixen amb 72 Diputats, la majoria absoluta a favor de la independència, posant sobre la taula una dada impensable fa només 8 anys; el 47,8 % i amb una participació del 77,44 % voten independència. Un resultat extraordinari gracies a l’encert de la societat civil organitzada i mobilitzada i com no, gràcies també a l’encert polític d’utilitzar la transversalitat com eina guanyadora.
Si va costar deu i ajut fer Govern, tres mesos, encara va costar més construir Junts pel Si, 8 mesos. Les dificultats mai van venir de la societat civil. La ANC, Òmnium i l’AMI, sempre van proposar la unitat política per guanyar qualsevol repte. Sempre van ser les opcions partidistes les culpables de tots els enrenous i dilatacions temporals.
Desunits a les eleccions europees. Desunits a les eleccions municipals. Desunits a les eleccions espanyoles. Anar cada escu a la seva si la situació fos estrictament autonòmica, tindria tot el sentit del mon. Fer-ho, quan s’està fent el pols més extraordinari a Espanya i al seu Estat per desconnectar-nos, no només ens debilita, sinó que enemics i adversaris saben com aprofitar-ho per tal de que fracassem.
Varem perdre l’alcaldia de Barcelona, bastió fonamental com capital de Catalunya per la desunió. 10 regidors de CiU o 9 descomptant el d’Unió, més els 5 de ERC, ens garantia que Barcelona fos una aliada del procés i potenciadora de l’AMI.
Ens han arrabassat el nostre relat, donat que a les eleccions espanyoles hem anat desunits. Una candidatura similar a Junts pel Si, ens hagués garantit ser els guanyadors. 9 diputats de ERC i 8 de Democràcia i Llibertat sumen més que els 12 de Catalunya en Comú. Segur que 17 diputats independentistes, units i amb els objectius clars ajudarien més al procés. No volem pensar que tot és reduïa a més euros i més temps d’intervenció, si al final el que fem és el mateix. El tema del sorpaso clamaria al cel.
Sembla que les mobilitzacions multitudinàries de catalans no marquen per alguns gaire tendència. Sembla també que el carrer va pel canto contrari al que decideixen algunes vegades dirigents de partits.
Tenim la mosca a l’orella. Puigdemont diu; estem estudiant que el territori digui la seva amb una consulta. Junqueras diu; la consulta s’ha de fer a tot el territori. Tema Barcelona World.
Que les CUP, incompleixin el pacte d’estabilitat, ja ens ho temíem. Alguns ho teníem clar, sembla que l’objectiu és deia Artur Mas i de la resta ja en parlarem. Ara bé el que no ens esperàvem és que des de Junts pel Si, és votes trencant el mateix Grup Parlamentari. En van dues.
No tenim Barcelona. Tenim un terrabastall a Girona. El Grup de Junts pel Si, amb votacions, declaracions de diputats com el de Germà Bel, ens deixa preocupats i estorats.
Si ERC, CDC i les CUP, no entenen que Catalunya mai derogarà cap llei espanyola, i que hores d’ara ja és impensable fins i tot incidir per modificar-les, és que potser el procés no està prou madur.
Votar en el Parlament de Catalunya contra la Reforma Laboral espanyola, només ha servit perquè la bancada unionista s’apunti el segon èxit, i per visualitzar que alguns partits encara mantenen els imputs autonomistes.
Un advertiment, els socialistes espanyols són veritables experts en dinamitar opcions politiques contraries als seus interessos. Ara estan maniobrant amb Podemos i de moment sembla que ja han aconseguit crear un afer entre Pablo Iglesias i Errejón. Caldria que en prenguéssim bona nota, sobre tot si volem guanyar la partida.
RSS Feed
