
5 DE JUNY I DESCOMPTANT.
La federació de CiU sembla que ja ha decidit el seu vot dedicat al relleu i abdicació del rei Joan Carles I. ERC també. Queda clar, sobre tot perquè de moment ho diu la Constitució espanyola i el PP i el PSOE en boca del Rajoy i del Rubalcaba, que l’Estat en cap cas modificarà la seua forma d’Estat, Monarquia. Els del PSOE com abans és converteixen des de l’òptica d’esquerres i socialista com els màxims valedors de la institució monàrquica i borbònica. Sense matisos. Veure per creure. Ja s’ho trobaran.
Una Llei orgànica amb un únic article permet la dimissió del monarca i aplana el camí per coronar a l’aspirant. Tothom s’ha posicionat sobre quin serà el seu vot parlamentari. PP, PSOE, UPyD, CC, UPN, Fòrum Astúries, més el recolzament partidista de Ciutadans, votaran si. Izquierda Unida, ICV, ERC, BNG, Compromís, ho faran en contra. El PNB s’abstindrà. Amaiur no hi seran a la cambra per votar.
CiU, de moment ho ha de decidir i ho ha de fer en el pitjor moment. Catalunya te el seu propi procés i existeixen sobrats indicis de que la independència de Catalunya és factible.
La costum al llarg d’aquests 34 anys de nova democràcia, ha estat que CiU votes reiteradament a favor dels que legislen per consolidar el nou Estat sorgit d’una transició impostada. En deien responsabilitat i desprès s’afegia el peix al cove. La monarquia borbònica i espanyola, en cap cas va necessitar d’un suport parlamentari.
Franco va imposar com condició “sinequanon” que la monarquia ostentaria la prefectura de l’Estat i el seu objectiu és garantir la unitat territorial d’Espanya. Els del PP i PSOE van més lluny la volen unida nacionalment.
Votar a favor, tot i que des de el Felip V al Felip VI d’ara en va un tros, voldrà dir acceptar els Decrets de Nova Planta, i la persecució històrica dels borbons a Catalunya per anorrear-la. El més greu de la monarquia és no haver ni demanat perdo pels tres segles miserables que hem costejat i patit els catalans.
Catalunya ha endegat un procés amb la ferma voluntat de independitzar-nos de l’Estat espanyol i CiU la federació que dona suport al President Mas i és compromesa. Aquest fet col·lisiona obertament amb el paper de la monarquia espanyola. Nosaltres tenim el nostre camí i tot indica que els espanyols volen fer el seu. Una abstenció, que sembla és el que serà, si els diputats de CiU no és posen “malalts” per una gastroenteritis d’urgència i no voten, és el millor que pot fer CiU. No és la nostra festa i per tant ja s’ho faran.
Per contra la posició del No de ERC, te un greu inconvenient. Votar No, vol dir que vols i desitges altra cosa, i si ha de ser la República espanyola, ni per solidaritat. En tenim prous experiències de les Repúbliques espanyoles i Catalunya i els catalans no és que hagin sortit ben parats. A nosaltres ens ha de ser igual una Espanya amb la monarquia dels borbons o una Espanya amb l’Aznar com president de la República espanyola.
Cap partit català, compromès en el procés, i menys aquells que preconitzen la independència, poden entrar en el debat amb allò que afecta als temes monàrquics o successoris espanyols. Insistim, ells se la pelin i s’ho facin i si la societat civil castellana, basca o gallega volen altra cosa que s’ho treballin com els catalans. Nosaltres independència i República catalana.