Intel·lectual que viu de la docència i l’assessorament a politics d’esquerres com Gaspar Llamazares i ara la cúpula de Podemos. Assessorar a Hugo Chávez li ha comportat dures critiques de la dreta i una certa esquerra espanyola. Nosaltres no direm res al respecta.
Juan Carlos Monedero, amb Pablo Iglesias i Iñigo Errejon són els que veuen arribat el moment de desbancar al PSOE. D’acabar amb el bipartidisme i de plantejar una reforma regenerativa d’Espanya, la seva Nació. El punt de partida serà el 15 M. La confluència de comunistes, decebuts d’esquerres, aturats crònics, sindicalistes desplaçats, okupes i els foragitats del ascensoris-me, els permet un èxit organitzatiu i institucional que fa que l’estatu quo d’inici tremoli. Ara ja no. Una mica de poder institucional els amolla i els fa més adequats per aconseguir objectius inconfessables.
Un progressisme impostat ràpidament quedarà al descobert. Podemos no és la nova política. Silenci sobre el model d’Estat, República o Monarquia. Pleitesia als borbons. Defensors del Estat espanyol i del regim del 78. S’anomenen d’esquerres i volen desplaçar al PSOE de referent “d’esquerres”, objectiu que fracassa a les primeres eleccions generals on participen. És aquest i cap altra el seu objectiu, arribar a la Moncloa. Ho diu el Monedero.
La gent de Podemos, disfressats arreu (marees, comuns), a Catalunya han mantingut que el procés d’independència és un oximoron. Les esquerres mai poden anar junts amb la “dreta corrupta del 3%”. Mantenir la unitat territorial del Estat espanyol, España, amb pinzellades progressistes i des de l’òptica d’esquerres és l’objectiu. Amb la dreta cap objectiu és possible. Curiosament dreta i esquerres, velles i noves, comparteixen el mateix; la unitat d’Espanya.
Referèndum pactat. Pacte que serà possible quan ells manin, ens diuen. Ho diuen sense cap tipus de vergonya. Ho diuen saben que ja no superen als socialistes, que per cert són brutalment contraris al dret a decidir. Ho diuen saben que el votant sociològicament franquista te una parcel·la fidel de més d’un 30 % de votants. Ho diuen saben que l’objectiu és minoritzar les voluntats independentistes de Catalunya i d’altres indrets.
Monedero s’ha despatxat dient que el Referèndum és un fals Referèndum i una maniobra del Puigdemont i del Govern del 3 %. Fastigoses i miserables són els mínims qualificatius que mereixen les seves declaracions. Declaracions per continuar atiant odi com han fet la Colau, la Galdon i els Coscu de torn. Els arguments del Monedero són molt perillosos. Nega la legitimitat del Govern Puigdemont que té el suport majoritari del Parlament. Tracta al Govern de Catalunya de corrupte. Només li ha faltat dir que els votants de Junts pel Si i les CUP són també uns corruptes. Dir el que ha dit l’invalida per fer propostes i creure’ns-les. Sembla el substitut d’Alfonso Guerra.
Si tot l’assessorament que rep Unidos Podemos té aquets nivell, els independentistes, sobiranistes, catalanistes i amants de Catalunya, hem de saber que amb aquesta gentola, ni a la cantonada.