Oriol Junqueras i ERC, seran els únics culpables directes del fracàs momentani d’un endarreriment del procés que hores d’ara és difícil de quantificar.
El president Artur Mas, certament va posar el llisto a la seva conferencia del 25 de Novembre molt alt. No només va proposar un full de ruta inequívoc, sinó que va fer un gran acte de generositat, sense citar el “victoriós” nou 9 N. El president va obviar els termes de cursa electoral clàssica entre dretes i esquerres i programes socials, i ho va fer, creiem expressament. Unes eleccions autonòmiques reconvertides en un referendum demanava plantejar-ho d’aquesta forma. La proposta del President, senzillament és clara i diàfana; Si o No a la independència, sense matisos i sense interferències.
La proposta del President, candidatura unitària o llista de país, te la lògica insistent de coincidir plenament amb el que vol la societat civil organitzada o no, la de ERC no. ERC proposa llistes separades i de partit. Els termes que proposa ERC són clars, dretes i esquerres. Utilitzar ara el tema de la corrupció, no només és una justificació fal·laç, sinó que situa a ERC com poc o gens fiable amb el seu discurs. Van fer un Pacte de Legislatura amb CiU. La proposta de ERC, no només no és de país, mai tots els catalans seran o d’esquerres o de dretes, sinó que és partidista i la pretensió és que una d’elles guanyi.
Defensar la proposta de ERC, és el pitjor despropòsit que ara podem rebre els catalans que convocatòria rere convocatòria, em donat les senyals irrefutables de que volem la independència i que em demanat perquè ho creiem, que la única forma d’aconseguir-ho és amb la unitat transversal de tots els catalans.
Segur que molts no rebran aquest article de bon grat. Ara ja ens comença ha ser igual. L’espectacle que està donant ERC i el seu president Oriol Junqueras plorant i manifestant que el President Mas no l’estima, és lamentable i els catalans no ens ho mereixem.
Ni ha que utilitza el terme sumar a partir de la desunió. Per alguns fer tres llistes suma, una és veu que no. Per arrodonir-ho i amb la pretensió de convenç-se’ns, raonen que així els qui no vulguin Mas votaran Junqueras i els qui no vulguin Junqueras votaran Mas i els que no vulguin ni Mas ni Junqueras votaran la CUP. Perfecte i desprès faran un govern de concentració entre les dretes i les esquerres. Directament s’han begut l’enteniment. A no ser que del que és tracti és de guanyar i ser el nou President de la Generalitat, que en cap cas deixaria de ser autonòmica.
El pitjor de tot, és que per si sols ni CDC ni ERC aconseguirien la majoria suficient ni per governar, ni per proclamar absolutament res. De bojos.
Parlant de generositat, el president va limitar el seu mandat tancat a 18 mesos. La qual cosa certifica que tant CDC com ERC hauran, i així ha de ser, lluitar per guanyar després unes eleccions que a més de ser constituents, han de conformar una majoria prou estable i amb un nou President per certificar que som un nou Estat amb tots els ets i uts.
Insistim, ERC poden passar a l’historia com els valedors necessaris per la independència. També poden passar com els culpables d’una frustració col·lectiva.
Demanàvem, temps ençà, que tothom s’havia de posicionar o independència o autonomia dins d’un Estat que ens espolia i ens vol espanyolitzar. Ara la ANC i Òmnium han decidir, o la llista de país que proposa el president Mas o les llistes de partit amb paraigües inclòs i ho han de fer perquè el temps se’ns tira a sobre i si hem de fer unes eleccions autonòmiques reconvertides en un referendum cal fer-les abans de les municipals. Tot i així desitgem que ERC reflexioni, Catalunya i els catalans ens ho mereixem, fer-ho, segur que tindria la seva recompensa, pels de ERC clar.
RSS Feed
