La reflexió immediata desprès que Espanya envies a la presó i exili als nostres polítics, que em va venir al cap va ser incontestable; Continuar amb la meva vida, com si no hagués passat res, o treballar perquè tothom sabés que per una vegada els nostres representants legals i legítims, que havien complert i amb escreix amb el contracte programa proposat: Referèndum o Referèndum, llei de transitorietat jurídica i proclamació de la República, i que per haver-ho fet són a la presó i exili, s'ho mereixien.
Sense voler-ho ni desitjar-ho, la veritat és que soc culpable d’haver “normalitzat” més del que hagués volgut el fet que els presos i exiliats mantinguin la seva situació. Mentrestant jo faig i participo a festes majors, celebracions variades, espectacles humorístics, cine, teatre, espectacles esportius, vacances, i tot un grapat d’activitats socials sense límit, amb la virtut afegida de que cada dia dormo com un nadó, ells són a la presó i exili.
Sembla que amb uns quants polítics que denunciïn la situació, amb uns quants tertulians que també ho facin, els convençuts, els advocats i alguns dels mateixos presos i exiliats, en tenim prou. Doncs no. No puc demanar que la vida personal i social desaparegui. Són molts els condicionats familiars que fan complexa la no normalització. El que si podem demanar, i és el mínim, és escoltar als que pateixen presó i exili.
Avui Jordi Sànchez, ho ha deixat meridiana-ment clar, i amb un missatge a la parròquia directiva de ERC i PDeCAT. Ell no és cap element de negociació i que no varem fer el Referèndum per aprovar uns pressupostos espanyols.
És vergonyós que tingui que ser un presoner qui ens recordi que no podem normalitzar, acceptant i fent polítiques autonòmiques a canvi de la submissió i un reconeixement, que sembla, amb els espanyols mai tindrem.
Com diu la Clara Ponsatí, avui més que mai hem de clarificar qui vol la independència i qui vol normalitzar per eixamplar. No sabem quan, perquè qui convoca les eleccions, de moment, és el President, el que si sabem és que les eleccions més aviat que tard seran indispensables. És l’única resposta per evitar més normalització i submissió.
RSS Feed
