“Els companys de viatge de Junts pel Si i del Govern, les CUP, han demostrat utilitzar una radicalitat impròpia del moment actual”. Diu l’Esteve Vilanova al Punt Avui del dimecres 9 de Novembre. Totalment d’acord.
Ho diu just l’aniversari del 9N, on ex líders de les CUP van saber estar a l’alçada fen possible la major confrontació amb l’Estat espanyol. D’aquí la persecució judicial inicial contra el procés i el seu lideratge.
Els successors al David Fernández i cia. han mostrat la seva peculiar forma de com ha de ser el camí per assolir la independència. Primer aconseguir el cap del qui institucionalment més s’ha la jugat, el President Mas. Després votant amb el PP, PSOE, C’s i CSQEP contra la llei dels pressupostos. Finalment, intentant situar els seus conceptes estratègics, que hem de suposar pretenen establir-los amb la Catalunya independent, ara.
Les CUP són i representen el 8,2 % amb 10 diputats als seus votants, 337.794 i amb una afiliació del seu conglomerat d’uns 3000. Tothom sap que els de les CUP tenen una sobre dimensió representativa, cosa que és va donar pel fet que la ANC i Òmnium, demanaven el vot indistintament per les dues candidatures per la independència.
Les CUP tenen la clau. La clau per fer caure el Govern. A un President per la independència ja ho van fer. La clau per situar-se com els enterradors del procés, i la clau per fer possible la independència.
El debat mai ha estat tancat. Primer la independència o primer resoldre tots i cada un dels problemes socials a més d’establir el tipus de país. Els de les CUP, per les seves declaracions, actuacions i actituds, sembla que volen primer resoldre com si fóssim independents i com si tinguéssim ja les eines i llibertats per actuar com un Estat lliure i independent.
Ni revolució ni independència. Les CUP amb la seva mística revolucionaria i de desobediència particular pretenen que la majoria d’independentistes els seguim, i això no passarà avui i potser mai. Una revolució que és pretén desobedient avui i dema, és el pitjor discurs que om pot llençar a l’univers. Catalunya i el Parlament faran lleis per complir-les. Que seriem si el que pretenem és fer un país anàrquic, sense regles, sense un cert ordre social. Doncs res, perquè no tindríem el suport internacional dels països democràtics indispensable per Catalunya i la seva independència.
La revolució avui, és proclamar la independència de Catalunya. La revolució demà serà construir un nou país que no s’assembli amb res a Espanya. Els de les CUP poden passar a la Historia com els valedors i herois del procés, només cal que és facin seu el crit d’unitat que el poble exigeix i que assumeixin que l’adversari major és Espanya, el seu Estat i els unionistes fincats a Catalunya.
RSS Feed
