
Sembla que les plaques tectòniques que xoquen entre Europa i Africa, determinen que el Atlas, serralada muntanyosa del Marroc, és un punt calent per patir terratrèmols.
A l’any 1960 am la zona d’Agadir, en van patir un amb 12.000 morts. Al 2004 un altra amb 600 morts a la zona de Al-Hoceima.
Ningú podrà dir que al Marroc i marroquins no estan avesats a patir terratrèmols. Aquest divendres el darrer que de moment ha deixat més de 2000 morts i centenars de ferits greus i no tant.
Marroc sempre ha rebut l’ajut solidari internacional. Ajut que ha gestionat l’estructura governamental, que avui podem confirmar sense èxit.
"Marroc que és regida per una monarquia alauita: El Rei del Marroc és l'autoritat màxima del regne del Marroc, segons la constitució d'aquest país. Entre les seves atribucions, hi ha la de presidir el Consell de Ministres, nomenar el Primer Ministre després d'eleccions legislatives, nomena tots els membres del govern prenent en compte les recomanacions del Primer Ministre i pot, a la seva discreció, cessar en les seves funcions a qualsevol ministre, dissoldre el Parlament, convocar a noves eleccions, o governar per decret. És el cap de les Forces armades del Marroc i el líder religiós del país. Així mateix, nomena als jutges de la Cort Suprema, la màxima autoritat judicial. Abans de 1957, el monarca era conegut com a soldà. Actualment regnen els membres de la Dinastia alauita".
És absolutista i pròpia de les monarquies medievals, segons Forbes el seu rei acumula la quarta fortuna, mes de 4.000 milions d’euros, de tot Africa.
Doncs ve els soferts marroquins, que mai van poder emigrar, i van patir la destrucció dels terratrèmols, mai van gaudir dels ajuts solidaris internacionals.
Marroc és bàsicament un país corrupte i gestionat per un sàtrapa milionari rodejat de palaus, una guàrdia hitleriana, i el pitjor de tot, és l’orientador religiós de la xària musulmana i com a tal, intocable.
Avui el Marroc te el seu paupèrrim exercit controlant la possessió del Sàhara Occidental, lluitant contra el Front Polisari, per una zona desèrtica però rica amb potassa. Exercit que avui no pot dedicar-se a les tasques de rescat i de seguretat.
Avui el Marroc i desprès de les experiències històriques, continua permeten la construcció de vivendes sense cap garantia anti terratrèmols.
Avui el Marroc fa una crida als seus habitants per que contribuïssin amb donacions a pal·liar la catàstrofe, però el monarca no fa cap gest.
Avui el Marroc fa una crida a la solidaritat internacional però deixant clar qui gestionarà els recursos que vinguin, ells.
Alguns diuen que cal aportar el que calgui per pal·liar les desventures dels pobres desgraciats i que fer-ho segurament també situarà el tema migratori en termes racionals i suportables per la resta. Mentida. La monarquia marroquina viu de la misèria i qualsevol aportació que controlin ells, estarà abocada a omplir unes quantes butxaques. En cap cas a ajudar la població. Per tant el nostre lema serà; Cap euro al Marroc que no controlem nosaltres.