Pretendre que ERC renuncií a la seva ideologia, és una fal·làcia. Pretendre que CDC renuncií a la seva varietat ideològica, també ho és. Intentar-ho amb els de les CUP, no només és una fal·làcia, és com posar un forat negre a l’abast dels científics.
Catalunya, no és que no serà d’esquerres o de dretes més variants, Catalunya només pot ser com vulguin els seus ciutadans. Tenim ciutadans de tots colors. Solets ja fa temps que omplin l’arco iris ideològic.
Mentrestant, nacionalistes i esquerranistes van entomar l’autonomisme com el millor mètode per Catalunya la cosa política reeixia invariablement entre la dreta, l’esquerra, i el centre que tothom volia però que només uns pocs és feien seu.
ERC, sempre ha decidit fer costat als d’esquerra. Esquerra espanyola o esquerra autonomista. Els dos darrers tripartits i l’Ajuntament de Barcelona en són exemples paradigmàtics.
CiU, i curiosament, de vegades l’apropiació de la centralitat els feia jugar partides increïbles. Pactaven indistintament amb el PSOE i el PP. Peix al cove en deien. Pragmatisme i responsabilitat institucional afegien. Certament CiU, ara CDC porten un gen que els situa com grans pactistes i avesats a la transversalitat.
El 9 N, va ser la prova del coto. ERC, PSC i ICV és van despenjar inicialment de la convocatòria consultiva. CiU, ERC, PSC, ICV i les CUP van decidir lliurement que el “dret a Decidir” s’havia d’executar des de el Govern, però no com volia el Govern d’en Mas. Com fer-ho va suposar l’excusa per trencar la unitat d’acció pel “dret a decidir”.
Afortunadament els que treballen per una Catalunya inclusiva i per tothom, ANC, Òmnium i l’AMI, i perquè no dir-ho les CUP, és van posar al servei del Govern de la Generalitat. Els altres van quedar ben retratats. Fins i tot alguns mai més tornarien a sortir a la foto del “dret a decidir”.
Ningú en els seus cabdals pot demanar a ERC que és faci l’araquiri, renunciant a la seva ideologia. Tampoc a la legitimitat que dona estar organitzat per quan arribi el moment, guanyant democràticament, implementar la seva acció de Govern. Tampoc però ningú ho pot demanar als altres.
Ara, la pantalla no està situada en com ha de ser la Catalunya del futur. Ni com la volen uns i altres. La pantalla, que és de cine, és quan fem el salt definitiu perquè desprès tothom pugui lluitar, defensar el seu programa polític i guanyar a les urnes.
Cada divisió entre els que volem la independència ens allunya invariablement de l’objectiu. Eixamplar el gruix per la independència no és fa des de la ideologia, és fa explicant el perquè volem ser independents. Un perquè que mai hauria de ser partidista. Un perquè que ho engloba tot, la hisenda, la seguretat, l’escola, el treball, la industria, les comunicacions. Un tot que mai pot ser d’esquerres o de dretes, ha de ser un tot pel País, per Catalunya i els seus ciutadans.
CDC ha demanat, ha proposat a ERC practicar la transversalitat a qualsevol repte electoral. ERC va dir no a les Europees, a les municipals i a les espanyoles. Ara han tornat a dir no. Potser només els ha calgut dir-los “quina part del no, no heu entès”.
ERC, creu, està convençuda que finalment seran els primers. És possible, i que. Vindran els moments de confrontació definitius amb Espanya i a mesura que treballem la desunió, més a prop tenim la derrota. Sobre tot perquè la independència l’obtindrem amb vots i segur que no seran només amb els de ERC. Una divisió del sobiranisme i una societat civil escapçada, són la base definitiva per perdre-ho tot.
El més greu ara, és la visualització d’unes dissensions al si del Govern. Dissensions que ni tenen sentit ni garanteixen res que no sigui destrempar-nos a tots plegats. Som una Comunitat autònoma intervinguda, fiscalitzada i judicialment perseguida.
No controlem gairebé res. Podem desobeir no posant l’estanquera. Podem fer pressupostos que no deixaran de ser autonòmics. Però l’únic que serveix i cal fer, és anar units, acordar i aprovar les lleis de desconnexió amb la legalitat espanyola, posar en marxa la nostra, proclamar la República i convocar un referèndum de ratificació. Tant obvi com senzill. La resta collonades.
RSS Feed
