ANTES SE ROMPERA CATALUÑA.
El no del Govern espanyol sempre ha estat previsible. El del PSOE també. El de ciutadans que dir, cap sorpresa, han nascut pel No. La novetat de Podemos s’ha esvaït com un terròs de sucre i per aquets no és tant el No a Mas, que també, com el NO al procés i a la independència de Catalunya.
Els altres Nós, provinents de la gran patronal, de l’IBEX 35, dels borbons, de la Sexta, T-5, A-3, TV1, TV2, 13TV, Onda Radio, La Ser, La COPE, El Mundo, La Razón, ABC, El País, El Periódico, La Vanguardia i d’altres fulletons, al mateix nivell que la part política i institucional. Uns i altres els hem tingut com veritables buldogs treballant incansablement contra Catalunya i els catalans sempre i contra el procés després.
El debat d’investidura, tot i que el resultat dels vots, hagi estat el previsible, no per això ha deixat de ser sorprenent. 62 vots a favor d’investir a Mas i 73 contraris. Dels contraris i era d’esperar, el bloc unionista, no ha fallat, Ciutadans, Socialistes (PSOE) i PP, han votat No. La primera sorpresa la tenim amb els de Catalunya “si que se puede”. Gent d’esquerres s’autoanomenen. L’estrany de tot plegat, és que ni tant sols van votar Si a les parts de la Declaració corresponents a millores socials. De la investidura han fet el previsible, des de la perspectiva de Podemos i que tot i dir que estan d’acord amb el Dret a decidir, són contraris a la independència de Catalunya. Sembla que l’odi contra Mas, que Usabart i Pablo Iglesias han usat en campanya s’ha empeltat o imposat.
El que ha estat sorprenentment trist, és veure com els 10 diputats de les CUP, s’han alineat sense vergonya amb el front unionista i amb els que sempre han fet de la política el seu “modus vivendi” (ICV). Els de la CUP han votat No. No els hi calia. Una abstenció impedia que Mas quedes investit. Els de les CUP, han enviat un senyal inequívoc, no volen Mas tot i que ara sigui un dels màxims defensors i actiu per la independència.
La gravetat de tot plegat, no deriva del No a Mas, sinó de la pretensió en dir qui i qui no pot ser President. Primer llançant el nom de la Neus Munté, que a corre-cuita diu que ella té clar qui ha de ser el President, Artur Mas. Després llencen el de Raúl Romeva, que fa exactament el mateix que la Neus Munté. Els de la CUP, han servit en safata la primera victòria al unionisme i el primer desgast del procés. No sabem si hi som a temps. Traïció o patriotisme. Un d’aquests qualificatius quedara per la historia. Ara les CUP decideixen, o Procés Constituent o eleccions. 10 no són més que 62 i en assemblea guanyen les majories. En diuen democràcia.
RSS Feed
