Com fer-ho és ara el quid de la qüestió. El President Mas ha de saber, ha d’entendre que tot i que ERC no accepti la seva proposta, ha d’anar per feina.
El com ho ha de saber, és prou clar. ANC, Òmnium, AMI i la PPDD fonamentalment, més totes les forces minoritàries, han de fer èxplicit i de forma urgent que accepten la seva proposta i l’urgeixen a convocar una reunió per concretar la llista i el desenvolupament de la proposta. Finançament de la campanya, constitució del govern provisional amb un mandat clar i tancat per garantir el benestar social mínim que ara tenim, pressupostos de la Generalitat, elaboració de la constitució, termes de negociació si és produeix amb l’estat espanyol i comunitat internacional.
Molta feina i poc temps si volem que les eleccions és facin abans de les municipals. El President ens va dir que tot és negociable menys no fer una llista guanyadora i no fer-la suposava no convocar eleccions. Clar i contundent. En política és pot fer de tot menys el ridícul.
Si finalment, ERC descarta definitivament la llista de país, és provable que el President “proposi” esgotar la legislatura. Això al nostre parer seria un greu error. L’estat espanyol i tots els seus mecanismes ara ja no s’aturaran per fer fracassar el procés, sense obviar la dificultat de tenir un govern prou estable. Caldria tenir en compta que el lideratge que ara tenim del procés probablement desapareixeria. Artur Mas i CiU segurament perdrien la centralitat política que a dia d’avui encara tenen i aflorarien les lluites internes amb un Duran i Lleida que espera el seu moment com xacal la presa.
No ni ha prou amb les resolucions internes, ara cal expressar nítidament quina és la proposta que és recolza, la del president Mas o la d’en Junqueras. Les excuses, socials o de corrupció no poden ser la paret que ara ens posem nosaltres mateixos per evitar ser lliures. La proposta del president Mas és de per si regeneradora i de futur. Doncs porta implícit no comptar amb aquells que han mamat directament de la corrupció i fa una defensa explicita de la societat del benestar. Cosa que ERC hauria de valorar com suficient.
Ha estat la proposta transversal i no partidista el que ha fet possible uns 11 de Setembre històrics. Ha de ser una candidatura transversal i de país la que digui si i guanyi un referendum, que aquest cop seran unes eleccions autonòmiques legals el que ho faran possible. No ser-hi, això si que seria traïció. Traïció als catalans i a Catalunya.
RSS Feed
