Escoltar la mòmia borbònica, cosa que no he fet, pot arribar ha ser un exercici masoquista pels catalans gens agradable.
“Transparència i llei”. “Reformar, però dins les regles de joc que marca la constitució espanyola”. Aquestes són les seves paraules escrites als mitjans, per fer que Catalunya vulgui formar part d’Espanya. Ni un mot sobre el que un Tribunal espanyol va fer contra la voluntat de tot un poble. Ell, hereu o fillol del franquisme i de les seves lleis fonamentals, gosa donar-nos lliços als catalans del que hem de fer.
No escoltar el clam del carrer a Catalunya, és senzillament voler imposar-nos la visió de sempre, centralista i uniformadora. La visió retrograda, no els hi permet adonar-se que el poble català ha dit prou. Catalunya i els catalans, volen ser els qui decideixin per on hem d’anar. Ara, volem decidir totes i cada una de les opcions que puguin aparèixer i en qualsevol escenari.
El temps dels reis i prìnceps a Catalunya, ja és historia. El temps dels borbons també ho serà aviat. Catalunya ha estat i és republicana i fins i tot en temps del Principat, la filosofia ho era. Hem hagut de combregar amb roda de moli, però finalment som on som i ara hem dit prou. Prou a la Monarquia, prou a un estat que només ens vol per xuclar-nos la medul·la. Prou a que siguin altres els que decideixin per nosaltres i prou a que se’ns prohibeixi ser com som.
No vull ser espanyol, ni abans ni ara ni mai, i crec que la majoria de catalans que volen la independència tampoc. La marca espanyola, acompanyada per una monarquia imposada per Franco, ens obliga ha ser lliures. No trigarà gaire que haurem de fer una proclama, on els catalans diguem obertament i amb veu potent això, que no volem ser espanyols.
La monarquia espanyola, ha fet el discurs espanyol, pels espanyols i per dir-nos el mateix que el govern espanyol. Aquest és el preu que ha de pagar per mantenir el seus privilegis, i per deixar la descendència sense cap altra sotrac que decidir on fan les vacances i quin és el seu menú. A França els hi van tallar el coll, per corruptes i vividors de l’esforç del poble. Ara, i aquí no tallem colls, però si que podem decidir democràticament si volem monarquia o república i també si volem Espanya o independència.
Els espanyols i la seva monarquia no han assimilat que els pobles de Europa tenen tot el dret a escollir el seu futur. Els temps de les colònies, de les imposicions i de l’esclavatge s’ha acabat.
El borbó, l’impresentable, el que “folla quan vol” i el que li ve de gust, el que va de caceres per matar ossos i elefants, el que no dona comptes de la seva caixa, el que no tenia res i ara és una de les fortunes més importants del planeta, el que no mira prim a l’hora de gastar, el que practica de les misèries corruptives d’Espanya, el que mai ha condemnat la dictadura franquista, el que no reconeix que el català ha estat llengua perseguida i prohibida, el que vol només una historia, el que té com referent al seu despatx Felip V, el que demana més del mateix per garantir que la seva espècie viurà dins de l’opulència i de la insolidaritat ciutadana, rodejat dels aduladors miserables que ho fan per garantir-ne el seu tros. El que un dia els pobles de la península van fer fora democràticament i que ha tornat de la ma d’un dictador, NO pot ser cap alliçonador de res i si els espanyols, que no poden ser altra cosa, volen ser súbdites d’una espècie en vies d’extinció, no és el nostre problema. Nosaltres els catalans, fa temps que practiquem el lideratge pel dret de ser-ho i democràtic. Guifré el pilós, Jaume I, Macià, Companys, Pujol, Maragall, Mas, en són referents.
Ara com diu el nostre President, la aposta del poble català és la convivència i la llibertat. Convivència, perquè tenim el convenciment que nomes des de el respecte i la tolerància és construeix i llibertat perquè el poble català te tot el dret a ser-ho.
Paraules que els borbons i els espanyols, que no poden ser altra cosa, ni entenen ni practiquen. Aquest fet ens empeny amb més voluntat i coratge per aconseguir que el nostre projecte és faci realitat. De fet, només ho podrem fer si som lliures i si som nosaltres els que decidim com s’ha de fer.
Quan la llei no és justa, és de justicia transgredir la llei.
Victor Alexandre