Els del PP directament mai ens han ofert res. Pitjor quan des de Catalunya hem, legítimament i democràticament, proposat aixecar el sostre d’autogovern, han fet el que ha calgut per impedir-ho. De fet la seva oferta sempre és més Espanya, espanyolitzar les criatures de Catalunya, un Tribunal polititzat i partidista i fer por a tot aquell que reivindiqui quelcom que no estigui dins de la Constitució monàrquica i franquista.
Els del PSOE, ara, ahir no, i a corre quita, sembla que si que volen federalitzar Espanya, sense saber molt be el com i el que. L’Estat no. Ara i amb la boca petita incorporen el terme plurinacionalitat com si fos la panacea de tots els mals que pateix Catalunya. Els socialistes fincats a Catalunya, el que proposen és més dependència i una tercera via on el peix al cove determini. Obvien dir-nos que qui te la paella pel mànec és el govern i Congres espanyols. Com sempre el seu oferiment és digne d’uns ciutadans súbdits d’un monarca borbó.
Els de Ciutadans a Catalunya, bàsicament ens ofereixen que votar pels catalans està prohibit sinó és amb el permís de Madrid. Be també ens ofereixen que cal exterminar el català i imposar el castellà que és la llengua oficial d’Espanya. Per la resta cap diferencia amb els del PP.
Els d’Unidos Podemos ens ofereixen un Referèndum pactat i un reconeixement de que Espanya és una Nació de Nacions. Banal. Unidos Podemos hauria de guanyar les eleccions amb majoria absoluta, governar i desprès demostrar que pot pactar davant de tots els poders fàctics un Referèndum. La seva aposta és tacticisme del barat. Pretenen fer de Catalunya un feu podemita però sense continguts politics. Silenci sobre la llengua, silenci sobre els ports i aeroports, silenci sobre les infraestructures, silenci sobre RENFE – ADIF. Silencis que mostren amb cruesa i tristesa que l’aposta del Referèndum pactat i la nacionalitat és per fer-se amb el poder a Espanya i Catalunya.
El govern espanyol presidit pel Rajoy, suportat pel PP i Ciutadans obertament i de tapat pel PSOE, és l’únic que pot oferir, que pot proposar i que fins i tot podria convocar, de govern a govern una taula de negociació transparent i efectiva. Ha estat i continua “empecinado” amb negar el conflicte que els catalans i Espanya tenen. La vella creença castellana de que només la victòria total és el que val, serà la seva perdició.
Espanya no ofereix res, absolutament res que no sigui por i repressió i si poden càstig. Espanya no vol que els ciutadans votin, ni que votin NO. Espanya, el seu Estat i el seu Govern, manen, decideixen i els ciutadans no tenen més drets que els que ells vulguin.
Per contra Catalunya, el Parlament i el Govern, ofereixen urnes. Urnes on és dipositen els vots que fan possible la democràcia. Urnes pels del SI i pels del NO. Urnes per guanyar un futur millor on puguem construir des de la proximitat i no des de la llunyania. Urnes per fer possible que els partidaris del NO, puguin votar amb llibertat si prefereixen que Catalunya sigui una autonomia i prou.
Espanya no només no ofereix res, sinó que fins i tot als seus els hi nega el dret més elemental que és el de votar i per adobar-ho ara l’amenaça ja no és nomes jurídica, és militar. Deu ser per no ser menys que Franco.
El mon ens mira i com sempre els del regim del 78 continuen fen us d’una legalitat per reprimir, mai per aprofundir en la democràcia, cosa que aclareix els dubtes del perquè molts catalans volem la independència.