Que quedi clar, per si hores d’ara encara existeix algun dubta, només existeixen dues vies, ho quedar-nos on som ara, “millorant” alguns aspectes de gestió purament administrativa, ho aconseguir allò que tenen tots els pobles lliures, capacitat política i econòmica per decidir-ho tot.
No és que ho diem nosaltres, és que el màxim representant del govern espanyol i del PP, ja ha dit que no sap que vol dir “la tercera via” i la delegada a Catalunya, adverteix enconadament al Duran i al Navarro, que no existeix cap tercera via. Sintonia total. De fet Rajoy i Camacho, tenen tota la raó del mon, no existeix cap tercera via donat que el que reclama el poble català és trencar políticament i econòmicament amb Espanya i la que proposen, és ras i curt continuar dins d’Espanya. Conclusió, una pregunta i dues possibilitats, ho dins d’Espanya o fora, i això són dues vies.
Mentrestant, el Pere Navarro, continua amb la seva deriva. Ara busca aliats per practicar el seu federalisme, federalisme tot sigui dit de pas que ni els seus a les Espanyes se’l creuen, fins i tot “amics” com el Belloch els hi dona, als socialistes catalans, un tractament “exquisit” amb amenaça inclosa. Per acabar-ho d’adobar, en Pere finalment ha descobert que el problema rau en que “catalans i espanyols s’estimen poc” i afegeix que els “independentistes no saben on van”. Explicar-li com hem rebut a Catalunya als nou vinguts, seria absurd, si ell que porta vivint uns quants anys a Catalunya no ho sap, no cal esmerçar-hi temps ni esforços i respecte els de fora si no ens estimen deu ser perquè algú o alguns s’encarreguen de pintar-nos com el papus i que jo sàpiga, els catalans no ens hem dedicat a fer les Espanyes perquè ens odiïn, més aviat han estat els espanyols de dretes i d’esquerres de fora de Catalunya i durant molts anys els que hi ha incidit.
A tall d’exemple unes poques referències que visualitzen amb claredat la gran estimació que els espanyols que no poden ser altra cosa, de dretes i d’esquerres tenen pels catalans, això si, per Catalunya amor etern.
La inversió estatal en cultura a Catalunya ha disminuït un 75 per %, l’any vinent és podria donar la paradoxa que la inversió fos 0, mentrestant aquest any l’estat espanyol destina 100 milions d’euros per ensenyar el castellà a l’estranger.
El govern espanyol destina més recursos a les beques pels estudiants de FP a Castella la Manxa que te molts menys estudiants que Catalunya.
Els pressupostos del govern espanyol han disminuït en un 25 per % l’aportació a Catalunya, quan som els tercers en aportadors a l’estat, cosa que ens posa a la cua en recepció.
Ni un euro per connectar Barcelona amb l’aeroport del Prat Barcelona. No tenim ni metro, ni tren ni res que no sigui l’autobús o el cotxe. Barajas que te metro, tren, ara contemplen fer arribar el d’alta velocitat. Esperpèntic.
Ni un euro per l’estació de La Sagrera. Barcelona empantanegada i sense els recursos pactats i aprovats d’antuvi, ara tot indica que finalment farem un espantall d’estació lluny del projecte inicial.
Un menys preu total a les institucions catalanes, cap informació sobre les conseqüències que la planta d’emmagatzematge de gas podria tenir o no. El que és més greu és que comprovat que si que n i han de conseqüències, tampoc s’informa a les autoritats catalanes.
La llengua, la seva persecució a la Franja, a les Illes, al País Valencià, a Catalunya, la utilització barroera d’un penta catalanisme inexistent, ens mostra fins quin punt ens arriben ha estimar els espanyols que no poden ser altra cosa.
El més trist de tot plegat, és veure com catalans saben que el govern espanyol ens espolia per fer trens sense passatgers, i no inverteix amb tres de rodalies a Catalunya, que es gasta 500 milions d’euros en fabricar un submarí que no sura, que rescata totes les autopistes de peatge al voltant de Madrid perquè els madrilenys en tenen prou amb el grapat d’autovies que tenen gratis, que desprès de 34 anys el corredor del mediterrani continua sent l’assignatura pendent, que desprès de 20 anys Barcelona continua sense connexió d’ample europeu i amb el tren d’alta velocitat que s’atura a Figueres i prou. El llistat d’agravis és tant extens que no acabaríem mai, cal però fer-nos la pregunta del milió, com catalans que saben i que veuen el que passa, poden defensar sense criticar res del que fa l’estat i govern espanyol respecta Catalunya i mantenir que hem de continuar junts? Al nostre parer, només ho poden fer perquè viuen i no pas malament precisament pel fet de defensar-ho. L’estat que paga bé, mai fa reconeixements als que no són dels seus, això sempre ha estat així, i ates que sembla que tot continuarà igual, aquets catalans que ho saben, en tenen prou amb 30 monedes.
L'Obre mestre de la injusticia és sembla just sense ser-ho. Plató
RSS Feed
