1 D'ABRIL I DESCOMPTANT.
ERC sembla que és vol mantenir “pura i casta”. Liderar un procés d’autodeterminació al segle XXI i a Europa, en cap cas és un fet menor. Liderar el procés des de la màxima institució democràtica i política, com és la presidència de la Generalitat i gestionar el dia dia, te els seus costos i desgast. Si a sobre és governa en minoria i amb un recolzament extern, la cosa és complica. Tot i que és d’un valor extraordinari que sigui la màxima autoritat política de Catalunya qui encapçali el procés.
Ningú desitja que el nostre procés ho sigui contra algú. De fet la legalitat, la democràcia i la absència de violència són el baluard del procés. Però mentrestant el procés segueix el seu curs, el govern de Catalunya, ha de governar, tot i que és faci des de la més absoluta deslleialtat de l’Estat al qual pertany Catalunya.
Els socialistes a Catalunya, han decidit jugar la mateixa carta que les FAES, el PP i Ciutadans i criminalitzen el procés per dir-nos constantment que tenim fractura social o que i som abocats. Ara però, el PSOE i gracies a la poca habilitat o interès partidista de ERC, han donat un pas més en la estratègia del pretés trencament i no només social, el volen polític.
ERC oblida massa ràpid la seva historia, sobre tot la més recent. Capaços de fer president de Catalunya un anti independentista i espanyol convençut, amb el cost que els hi va suposar, incapaços de recolzar al govern per unes modificacions de llei que volen aprobar, “bones o dolentes”, ara, potser és el de menys. Ara el que fem és sobreviure als atacs desfermats de l’Estat espanyol, construir la Catalunya del futur només ho podrem fer quan siguem un Estat lliure.
Deixar sol al president, afavorir que els unionistes és facin la foto reglamentaria desgasta al president Mas i CDC, però el procés també. El més greu és que es visualitza que l’acord de legislatura ni és tant potent, ni garanteix que la prioritat sempre havia de ser el procés.
ERC vol convertir-se en el referent de les esquerres a Catalunya, i te tot el dret. ERC vol ser una força determinant pel procés, i te tot el dret. ERC de moment ha decidit compartir l’estratègia per arribar al dia de la consulta, i te tot el dret. El president de ERC Oriol Junqueras, en la primera declaració política, va dir que si havia de decidir entre la lluita pel país o la social, ho faria pel país. Al que no tenen dret és ha qüestionar permanentment el lideratge del president Mas i el seu posicionament polític i ha canviar d’estratègia a mig partit tampoc.
Algunes mostres, comencen ha indicar que ERC ha triat fer un tacticisme partidista de curta volada. Girar l’esquena a la petició del president de Catalunya, al seu partit CDC, a la ANC per anar junts a les eleccions europees, és, ras i curt, desautoritzà al màxim líder del procés, Artur Mas i la voluntat d’una part de la societat civil gens menyspreable.
Ara dos nous missatges, poden certificar que ERC vol la “seva independència”. “Després del dia 8 d’Abril estarem confrontats amb CDC”. “ERC no pot assumir cap tipus de desgast, doncs fer-ho ens iguala al govern de Catalunya i CDC”. Plantejar-ho en aquets termes, és deslleial i lleig.
No hi ha honor ni dignitat amb la puresa política quan mai s’ha practicat. El govern espanyol, el PP, el PSOE, UPyD i Ciutadans formen el front espanyol contra Catalunya i contra el seu màxim exponent, Artur Mas.
ERC, ha de corregir els seus error estratègics, si el que vol és que Catalunya sigui lliure, que volem creure que si, i no ni ha prou dient que “vull creure que si, necessito creure que si i crec que si”. ERC i abans del dia 8 d’Abril ha de fer públicament un reconeixement de suport incondicional al President Artur Mas i al procés que lidera.
Catalunya té la sort de que qui lidera el procés sigui la màxima representació institucional. No fer-li costat sense demanar res a canvi, ni és patriòtic ni és intel·ligent. ERC sap amb qui ens enfrontem i el que ens juguem. Ara no guanyarà una opció política, ara ho guanya Catalunya o Espanya i guanyar dependrà de si primer és Catalunya.
ERC sembla que és vol mantenir “pura i casta”. Liderar un procés d’autodeterminació al segle XXI i a Europa, en cap cas és un fet menor. Liderar el procés des de la màxima institució democràtica i política, com és la presidència de la Generalitat i gestionar el dia dia, te els seus costos i desgast. Si a sobre és governa en minoria i amb un recolzament extern, la cosa és complica. Tot i que és d’un valor extraordinari que sigui la màxima autoritat política de Catalunya qui encapçali el procés.
Ningú desitja que el nostre procés ho sigui contra algú. De fet la legalitat, la democràcia i la absència de violència són el baluard del procés. Però mentrestant el procés segueix el seu curs, el govern de Catalunya, ha de governar, tot i que és faci des de la més absoluta deslleialtat de l’Estat al qual pertany Catalunya.
Els socialistes a Catalunya, han decidit jugar la mateixa carta que les FAES, el PP i Ciutadans i criminalitzen el procés per dir-nos constantment que tenim fractura social o que i som abocats. Ara però, el PSOE i gracies a la poca habilitat o interès partidista de ERC, han donat un pas més en la estratègia del pretés trencament i no només social, el volen polític.
ERC oblida massa ràpid la seva historia, sobre tot la més recent. Capaços de fer president de Catalunya un anti independentista i espanyol convençut, amb el cost que els hi va suposar, incapaços de recolzar al govern per unes modificacions de llei que volen aprobar, “bones o dolentes”, ara, potser és el de menys. Ara el que fem és sobreviure als atacs desfermats de l’Estat espanyol, construir la Catalunya del futur només ho podrem fer quan siguem un Estat lliure.
Deixar sol al president, afavorir que els unionistes és facin la foto reglamentaria desgasta al president Mas i CDC, però el procés també. El més greu és que es visualitza que l’acord de legislatura ni és tant potent, ni garanteix que la prioritat sempre havia de ser el procés.
ERC vol convertir-se en el referent de les esquerres a Catalunya, i te tot el dret. ERC vol ser una força determinant pel procés, i te tot el dret. ERC de moment ha decidit compartir l’estratègia per arribar al dia de la consulta, i te tot el dret. El president de ERC Oriol Junqueras, en la primera declaració política, va dir que si havia de decidir entre la lluita pel país o la social, ho faria pel país. Al que no tenen dret és ha qüestionar permanentment el lideratge del president Mas i el seu posicionament polític i ha canviar d’estratègia a mig partit tampoc.
Algunes mostres, comencen ha indicar que ERC ha triat fer un tacticisme partidista de curta volada. Girar l’esquena a la petició del president de Catalunya, al seu partit CDC, a la ANC per anar junts a les eleccions europees, és, ras i curt, desautoritzà al màxim líder del procés, Artur Mas i la voluntat d’una part de la societat civil gens menyspreable.
Ara dos nous missatges, poden certificar que ERC vol la “seva independència”. “Després del dia 8 d’Abril estarem confrontats amb CDC”. “ERC no pot assumir cap tipus de desgast, doncs fer-ho ens iguala al govern de Catalunya i CDC”. Plantejar-ho en aquets termes, és deslleial i lleig.
No hi ha honor ni dignitat amb la puresa política quan mai s’ha practicat. El govern espanyol, el PP, el PSOE, UPyD i Ciutadans formen el front espanyol contra Catalunya i contra el seu màxim exponent, Artur Mas.
ERC, ha de corregir els seus error estratègics, si el que vol és que Catalunya sigui lliure, que volem creure que si, i no ni ha prou dient que “vull creure que si, necessito creure que si i crec que si”. ERC i abans del dia 8 d’Abril ha de fer públicament un reconeixement de suport incondicional al President Artur Mas i al procés que lidera.
Catalunya té la sort de que qui lidera el procés sigui la màxima representació institucional. No fer-li costat sense demanar res a canvi, ni és patriòtic ni és intel·ligent. ERC sap amb qui ens enfrontem i el que ens juguem. Ara no guanyarà una opció política, ara ho guanya Catalunya o Espanya i guanyar dependrà de si primer és Catalunya.
RSS Feed
