El diari “El Punt Avui”, (15/07/17), Maria Palau ens adverteix que tenim el “Patrimoni en perill”. Diu que fa mig segle, en ple franquisme, la Casa Trinxet de Puig i Cadafalch va ser enderrocada i culpa a una burgesia crepuscular i una administració conxorxada amb els tèrbols interessos de l’especulació urbanística. Teoria de Lluis Permanyer.
La seva preocupació és que a dia d’avui la destrucció d’un patrimoni cultural i arquitectònic continua. Teatre centenari l’Artesà del Prat del Llobregat, sentenciat. Palauet gòtic de Ca l’Ardiaca de Tarragona sentenciat. La torre d’estiueig de Can Rocamora a Montcada i Reixach, sentenciada. Catedral del Textil de Sabadell, pel mateix camí.
Un documental fet per Lluis Permanyer i transmès per televisió de Catalunya, al 2012, titulat “Modernisme. Una historia de destrucció”, explicava i raonava, que en contra de la dita popular, que va ser el franquisme el responsable, sinó una colla d’intel·lectuals, suposadament progressistes i d’esquerres (deducció), amb les seves opinions. La burgesia construïa i la progressia que mai va entendre que suposa fer edificis singulars d’uns arquitectes icònics volien derruir-los. Poc creïble. Ni que l’opinió generalitzada fos contraria ningú pot certificar que l’anorreament cultural a Catalunya no tingues res a veure amb les disposicions que Castella va promocionar per construir la Nació espanyola.
Una llengua, una historia, unes tradicions i una cultura general. Acostumen a ser els bastions identitaris d’un poble. Sense elles desapareix. Una observació que ens cal fer, donat els esforços que Castella a fet, i durant segles contra Catalunya.
El Gran Hotel Internacional, el Palau de Belles Arts derruïts un al 1889 i l’altra acabada la guerra civil. Alguns han pretès dir que la destrucció d’edificis modernistes desprès del 39 era per fer la guitza al franquisme. Extraordinari.
La Olimpíada del 92 a Barcelona, tot i ser un èxit esportiu, va acabar de malmetre el llegat modernista. Els Banys de San Sebastià, tinglats del Mol de la Fusta, són historia. Mes tard un urbanisme de barri, en deien esponjar, fa derruir obres com la casa Gelabert, la farmàcia Marques i Sastre, la casa Buixeres.
Deu ser una coincidència però hi és. Borbons, dictadures, espanyols que només volen el castellà i les seves èpoques pretèrites per construir una nació espanyola, creiem que hi tenen molt a veure. De fet catalans dedicats aquesta tasca em varem tenir ahir i avui. Són els que poc a poc però sense que és noti han volgut espanyolitzar-nos i les raons sempre han estat les mateixes, per una Espanya. Fer una ullada ara mateix i comprovar que la coincidència dels que estan disposats a demolir una part de la historia de Catalunya, s’oposen a una Catalunya lliure, i contraris al dret a decidir ho diu tot.
Tindrem feina a preservar i si és pot, reconstruir. Fer-ho només depèn de que siguem un Estat lliure. No aconseguir-ho suposarà dir adéu al català, a la nostra historia i al llegat cultural. No només ens juguem el futur econòmic ens juguem la nostra identitat.
RSS Feed
