La Elisenda Paluzie ho ha deixat prou clar: “La ANC no promourà cap candidatura unitària independentista. Mentrestant Jordi Cuixart des de la presó demana que l’independentisme aparqui les disputes electoralistes estèrils.
ANC i Òmnium sense dir-ho obertament admeten que la unitat, ni estratègica ni d’acció entre els partits per la independència serà possible.
Ni la ANC ni Òmnium poden anar a eleccions, són associacions on els seus estatuts ho descarten, i fer el pas seria un enrenou de tal magnitud com imprevisibles els seus costos.
El que si poden fer és decidir que fer a les properes eleccions. Fer com Pilat i rentar-se les mans, demanar el vot per tothom que digui que és independentista encara que no la vulgui ara, o triar l’opció que més visos de realitat tingui per ser lliures.
A diferencia de la ANC, Òmnium no fa trobades que semblen congressuals i no decideixen ni proposen orientació pel vot. En tenen prou defensant un cert nacionalisme, una cultura i els valors democràtics de qualsevol País.
Per contra la ANC si que ho fa. És més sempre ha lligat la seva existència a la lluita per aconseguir la independència de Catalunya. Les seves estratègies sempre han preestablert la unitat i la transversalitat per guanyar com elements gairebé indispensables. La ANC va ser la que va fer possible la coalició de Junts pel Si. Llàstima que els de la CUP no entenguessin de que anava la cosa. Un nou mandat sense unitat i per fer el mateix, serà la fi de la ANC, quedeu avisats.
No ens enganyem Carles Puigdemont i Oriol Junqueras ni s’entenen, ni si avindran, ni renunciaran a les seves estratègies. El resultat d’aquesta situació és obvia; “A les properes eleccions com a mínim tindrem tres opcions que s’autoanomenaran independentistes.
ER proposa eixamplament, diàleg amb els botxins, millor un Govern espanyol d’esquerres i negociar amb termes autonòmics tot el que és proposi. De moment que tinguem presos polític i exiliats i una repressió espanyola sense aturador sembla que pot quedar-se en segon terme.
Els de les CUP de moment sembla que desfloren la margarida i encara no saben si faran servir l’eslògan del “autogovernem-nos” o ens explicaran com és fa la desobediència per aconseguir la revolució d’esquerres pendent.
Del nou partit sorgit del PDeCAT, PNC dirigit pels becaris de las terceres vies, Pascal i Campuzano, ja han deixat clar que el seu sobiranisme és autonòmic i espanyol. Rebutgen la unilateralitat i defensen el peix al cove com estratègia per millorar competències amb la intenció de recuperar vells temps.
Del que quedi del partit PDeCAT, creiem, que ni és presentaran ni és convertirà en cap alternativa. Si arribessin a fer llistes, ja ho avancem, només seria possible perquè les clavegueres del Estat hi posarien diners. Potser al PNC ja ho han fet. Cal dividir i com més millor.
Finalment com sempre, en política hi ha per remenar i triar, i s’està conformant la PROPOSTA. Una proposta per preparar-nos. Una proposta sorgida des de la més estricta transversalitat. JUNTS, Junts per Catalunya i per la independència des de la confrontació intel·ligent dins i fora de Catalunya. Denunciant a tort hi ha dret les malifetes de les clavegueres del Estat. Anant a per totes i sense donar cap concessió als botxins espanyols d’ahir i d’avui.
Ho hem provat. Hem anat separats i el resultat no pot haver estat més patètic tot i tenir majoria. Estratègies confrontades. Dividits tal enemics irreconciliables. Dividits al Govern, al Parlament i al Congrés. Amb un m’Explico del MHP Carles Puigdemont que evidencia que Junqueras mai tindrà cap mena d’empatia ni de lleialtat institucional ni estratègica, comença ha quedar clar que la solució passa pel fet que una sola proposta a les eleccions guanyi per majoria absoluta. Una majoria que no depengui ni de ER ni de les CUP per prendre decisions, creiem fermament que l’opció és la de JUNTS.
Aquest cop la ANC i Òmnium hauran de decidir, si s’atreveixen, volen i poden a demanar el vot per una candidatura, la que sigui. En cap cas podran demanar el vot per tothom, perquè aquest cop si que està quedant clar que les estratègies estan tant confrontades com dividides. O tothom vota JUNTS, o tothom vota ER, o tothom vota CUP. Aquest cop s’ha de triar i si no podeu plegueu.
RSS Feed
