Voler desempallegar-nos d’un Estat i dels espanyols unionistes, mai ha estat possible d’ençà el 1714. Executar un espoli sistemàtic dels recursos de Catalunya, per després utilitzar-los per reprimir, imposar i anorrear-nos és el que des de Madrid van dissenyar per construir la Nació espanyola.
El President Mas ho va dir, i sembla que alguns no ho van escoltar amb prou atenció; No serà fàcil. Va volgué dir-nos que l’aposta d’alliberament tindria costos. Alguns personals, altres patrimonials i fins i tot generals per Catalunya si perdíem.
Espanya, el seu Estat i els que ho maneguen tot, saben que sense Catalunya, la Espanya actual no és viable i per tant davant el repte, els espanyols utilitzaran tot el seu poder per evitar-ho.
És possible que el 1 d’Octubre les urnes i siguin?. És possible l’acció desproporcionada de l’aparell de l’Estat faci impossible posar les urnes?. Certament no podem mesurar les intencions. Tampoc podem donar certeses. El que si que podem dir és que tenim una confrontació, de moment judicial i política de primer ordre, i on tothom vol guanyar.
Ens estem bellugant dins d’una legalitat que volem foragitar, la espanyola, cosa que ens tenalla i redueix l’àmbit de les decisions. Sembla que ja tenim preparada la nova, la catalana. Aprovar-la visualitzarà el xoc de terns que alguns il·lusos han pretès que mai existeixi. Preveure desprès del xoc qui guanya i te “menys ferits”, és un escenari que no només no convé, sinó que no garanteix la independència.
Aprovar les lleis de desconnexió al Parlament, i que el Govern signi els decrets pel Referèndum, farà ineludible que l’Estat respongui amb la màxima virulència. Ja no seran obertures judicials, ni multes pecuniàries, directament serà la presó.
Només la mobilització general i massiva ho podrà impedir, i la pregunta que ens hem de fer és: “Estem la ciutadania que fins ara i pacíficament, democràticament i festivament ens hem manifestat els darrers anys, a no anar a la feina i fer els actes de protesta que calguin i el temps que calgui”?.
No serà fàcil, segur. Tant s’ha val si posem urnes com si fem una DUI. Sospesar ara, ho diu en el Conseller Romeva, que no és descarta fer una DUI és quelcom que molts fa temps defensàvem i defensem. Eleccions autonòmiques majoria absoluta i proclamar la independència, això era la DUI. Ni més ni menys. Potser amb la DUI ens haguéssim estalviat tot el treball del clavegueram espanyol i el que és més important el Govern i Parlament haurien entomat tota la responsabilitat. Ara haurem de ser els ciutadans de Catalunya els que fem possible que el dia 1 d’Octubre les urnes hi siguin i que podem votar.
Sempre hem sabut que no seria fàcil. Ara sabem que posar les urnes serà titànic. Tenim totes les eines d’Estat necessàries per funcionar com un país normal. Tenim les lleis adequades per entomar ràpidament una nova legalitat al nivell de qualsevol país de la Unió Europea. Tenim la majoria Parlamentaria. Tenim un Govern que no només vol fer un Referèndum sinó que treballa per la independència. Potser aviat serà el moment de reflexionar si mereix la pena patir més i no anar de cara a barraca. Allargar agonies sense tenir les cures adequades sempre ha deixat cadàvers i la Catalunya del futur no s’ho pot permetre. El Referèndum si, però davant del fracàs DUI.