Espanya, perquè d’això és tracta d’una Espanya gran i lliure, a pervertit la justícia. El dret a ser innocent fins que no és demostri el contrari és al cubell de les escombraries. Bé, per ser més exactes només s’han fa bandera quan l’afectat protesta, tot i que ha estat el mateix el que ja a condemnat quan d’altres és tracta.
Un informe sorgit des de les clavegueres del ministeri de l’interior comandat pel Fernández Diaz i publicat pels diaris unionistes en plena campanya electoral, dient que el President Mas era un corrupte, amb diners a Liechtenstein i un 3 % afegit, va fer que CiU perdés 12 diputats.
Un altra informe amb les mateixes característiques, aquest cop dirigit a l’Alcalde Xavier Trias, i també en plena campanya electoral, va suposar que perdés 4 regidors i l’Alcaldia.
De l’Estat espanyol i l’entramat que el sustenta, podem esperar l’inimaginable. Les converses entre el ministre Fernández Diaz i el director de l’oficina antifrau i pagar amb diners reservats a confidents per documentació falsa, és un tast del que són capaços.
Tot i així, el que preocupa, és la brama i persecució gairebé general contra CDC, ara PDC i dema ja ho veurem.
Que ERC utilitzes la corrupció com arma electoral sustentada amb la informació del govern del PP i els mitjans de comunicació al 2012, ens va preocupar, però atès que CDC, encara CiU, no proclamava la seva lluita per la independència, varem denunciar-ho amb la boca petita.
El que va passar amb el Xavier Trias, va ser més preocupant i ara em paguem les mal i fetes. No va guanyar la Colau, va ser el ministeri de l’Interior qui va fer possible que perdés en Trias. Les clavegueres sempre ho van tenir clar, una Barcelona conduïda pels independentistes equivalia a una major internacionalització del procés i del seu èxit, Barcelona ho val.
Millor uns activistes esquerranosos espanyols que uns independentistes encara que tebis. La manca de visió de tots el independentistes, ara ho paguem. Barcelona no forma part del AMI i mentrestant la Colau sigui Alcaldessa no hi serà mai, a més d’una confrontació política que ja patim.
Tothom persegueix als convergents o ex convergents, tant s’ha val. L’Estat, la justícia espanyola, les clavegueres, l’esquerra catalana i espanyola, els partits unionistes, les associacions ciutadanes unionistes, i les raons publiques i publicades, no són perquè han canviat els seus objectius politics, no, se’ls persegueix bàsicament per una corrupció general de moment no demostrada i per unes retallades imposades.
Tant s’ha val si de moment no tenim cap sentencia condemnatòria que certifiqui que el “clan Pujol” és corrupte. La sentencia ja fa estona que està dictada. Tant s’ha val que Fernández Diaz s’inventi proves i acusi sense fonament al Mas i en Trias, també han estat condemnats. El silenci públic dels que van utilitzar les falsedats per guanyar a les urnes ho diu tot. L’estratègia compartida per la dreta espanyola i l’esquerra espanyola, és, sense dubtes, destruir l’espai polític i social que representa CDC i també el de Junts pel Si.
No registrar el PDC forma part de l’estratègia eliminatòria, i alguns com els de Demòcrates per Catalunya i ara l’Ernest Maragall, l’avalen.
Alguns demanen que la Colau demani disculpes en Trias, nosaltres demanem que l’Oriol Junqueras ho faci amb el President Mas.
No serà fàcil, segur. De fet nosaltres els independentistes i solets ho poden enviar tot a “can pistraus”. Separats a les eleccions municipals a Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida. Separats a les eleccions Europees. Separats a les eleccions Espanyoles. Units i per una vegada a les de Catalunya i d’aquella manera tant barroera, que uns permeten liquidar un dels actius polítics més importants del procés.
La independència de Catalunya mai serà possible des de unes arrels estrictament ideològiques. O la fem i construïm entre tots, o deixem-ho corra fins que no tinguem lideratges nous i una unitat garantida.
Sembla que la gent de ERC, no saben com és va fundar el partit que amb només tres mesos abans de les eleccions municipals del 14 d’Abril del 1931 van guanyar. Farien be en estudiar-ho i treure’n alguna lliçó.
Anar a una és possible si Catalunya està per davant del partit. Als convergents se’ls pot criticar per moltes coses, però per inactivitat política, per adequar-se a la nova realitat social, per uns objectius de país clars, no, i per demanar la unitat política estratègica tampoc.
No serà fàcil, però si no parem de fer-nos trets als peus, no només serà difícil, sinó que potser fins i tot impossible.
Ens hem manifestat cívicament, pacíficament i democràticament centenars de milers de catalans. Hem demanat als polítics conduir-nos a la independència, i la unitat com eina fonamental per aconseguir-ho i encara a dia d’avui alguns prefereixen el partit. Trair l’esperit i el clam dels catalans seria un fracàs. La manca d’unitat a més de fer-ho difícil ens pot fer dur a un atzucac que Espanya utilitzaria sense misericòrdia. Que tothom em prengui bona nota. El 28 de setembre tenim una oportunitat que pot ser única, seria bó aprofitar-la.
RSS Feed
