
Que si taula de diàleg. Que si indults. Que si Catalunya tindrà la seva part dels fons de la Unió Europea. Que si l’ncrement del rebut de la llum és vergonyós. Que si la Cospedal i marit són uns delinqüents. Que si ja tenim dos anys de coll per saber si pactarem el que sigui amb el “Gobierno de España” i el seu Estat. Que si som els responsables d’haver despertat el feixisme. Que si ............
Ho tenen tot planificat i compleix amb uns desitjos estratègics que en cap cas vol dir que siguin els que guanyaran la partida. De moment l’única estratègia guanyadora és la del MHP Puigdemont i Consellers.
La judicatura espanyola, si tota, començant pel 13 i acabant pel suprem i constitucional, convençuts que les seves decisions són el millor per la seva Espanya. Venjança, escarment i càstig és la màxima franquista i tot indica que Espanya te un poder judicial franquista.
No descobrim res si diem que tota estratègia s’estableix per guanyar. En política el poder. Pedro Sánchez i la seva colla saben que donar uns indults als que una gran part de la societat espanyola tracta de separatistes, sediciosos, colpistes i terroristes, tindrà un cost amb vots.
Alguns és pregunten perquè el Sánchez està disposat a fer-ho. La resposta és prou evident com per no dubtar-ne: Els exiliats estan donant una pallissa en tota regla a tot un Estat i aquest ha de rectificar en la mesura del possible per evitar que la Unió europea finalment digui que fins aquí. L’altra motiu, 140.000 milions d’euros.
Existeix, potser la possibilitat, que el Sánchez vulgui acabar la legislatura i com que necessita els vots de Bildu i ER, vulgui donar nous espais d’entesa, però sense malmetre el missatge de venjança i escarment. D’aquí la nova proposta mai feta; Indults reversibles.
Ells, els espanyols unionistes no tenen cap embolic. Nosaltres si. Ells ens envien dia si i el que ve també el seu missatge: Nosaltres som Estat i controlem tot el territori el propi i el conquerit i el que pretengui qüestionar-ho rebrà de valent. I punt.
Ho tenen clar indultar als presos politics catalans, te un objectiu; Neutralitzar als nostres exiliats i fer tot el possible per invisibilitzar al MHP i Consellers. Però ni així. Ahir la justícia europea torna ha donar-los una sonora bufetada restablint la immunitat parlamentaria als nostres exiliats. Poca broma.
Només ens queda saber si el nostre Govern ho vol aprofitar i si finalment els partits que diuen que són i volen la independència, és sumen a l’estratègia internacional externa dirigida pel MHP Carles Puigdemont i el Consell de la República pel Conseller Comin. Seria bo saber-ho donat que des de Catalunya de moment el que se’ns proposa és submissió, oblit i encetar un nou període d’entesa. Això si la que els espanyols proposin d’acord la seva Constitució.
Un afegitó: Només ens queda saber que diu i fà la Unió Europea amb Espanya i el seu Estat que te vigent una ordre de d'etenció contra Puigdemont, Comin i Ponsatí euro diputats amb totes les eves prerrogatives intactes per marxar i circular per tots els Estats de la UE. Mantenir el silenci actual, fa a la UE corresponsable de totes les accions d'Espanya.