ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

NO VOLEM SER ESPANYOLS COM ELLS VOLEN.

17/12/2013

0 Comments

 
Imagen
Els castellans espanyols, ens diuen que els catalans som espanyols i que ho hem estat sempre per la gracia divina, dels borbons i per dret de conquesta. La historia ens ha donat i regalat una diversitat que els que avui només volen ser espanyols, no reconeixen. Ells, els nacionalistes espanyols, i que no poden ser altra cosa, tenen la ferma decisió d’amagar-la i reformar-la per definitivament construir la seva nació espanyola “una grande y libre”. La península Ibérica, va tenir civilitzacions conegudes com la  d’els celtes i els ibers, que per pròpia evolució i l’arribada de nous pobles com els grecs, els romans, els bàrbars del Nord, els àrabs, van anant conformant uns pobles enraigats a la península i molt definits. Els castellans amb el seus regnes, els catalans amb les seves aliances, els bascos sempre allunyats de tot i uns gallecs sota la influencia directa dels portuguesos, n’eren el resultat. Fins al 1717 a la península Ibérica, l’espanyol era una figura desconeguda. Reconvertir els diferents pobles que habitaven a la península, és va convertir amb l’obsessió dels borbons i de les seves castes dominants. L’element referencial per fer-ho va ser a partir de la imposició castellana i del castellà.

Al segle XX, uns quants incauts catalans, pretenien encaixar Catalunya a l’estat espanyol, proposant que existeixen altres realitats nacionals per tal de que Espanya i els espanyols ho admetessin i ho acceptessin. Els fets han demostrat, que no hi ha res ha fer, ells sempre ens han volgut espanyols i amb el seu defecte súbdits.

Onades d’immigració al llarg dels segles han arribat a Catalunya. Som on som, perquè els catalans han mantingut històricament un tarannà obert i lluny de les imposicions absolutistes. Tenir muntanyes, planes i un mar magnífic, més una gran varietat humanística, ens ha fet com som. D’aquestes anades i arribades, ni han hagut que s’han integrat i han fet de la nova terra el seu nou país. D’altres i ajudats pels que mai han volgut ser res més que el que dicta o dictava l’imperi, mai han fet un esforç per entendre el que som i perquè ho som.  

Des de l’any 1978, en termes generals cap condescendència cap el català o el que representa Catalunya. El que a prevalgut i per damunt de la construcció d’un estat plurinacional és l’estratègia permanent, a traves del poder instal·lat a Madrid, per construir una única nació, Espanya i ho han fet amb missatges d’un caire nacionalista espanyol i amagant altres realitats. La roja, l’imperi, la roja i gualda borbònica i franquista, homenatges a la dictadura subliminals i to el que porti afegit Espanya són el seu referent. El republicanisme espanyol i “d’esquerres”, amb matisos i revestiments progressistes, no deixen de ser més del mateix.

Els nou vinguts d’ara, arriben amb el seu castellà, de vegades castís i de vegades insultant. Cap esforç per entendre’ns. Som terra conquerida, no fa falta. Nosaltres els catalans, hem hagut d’aprendre el castellà a la força, de vegades a bufetades, de vegades amb la pena de mort penjant d’un cordill. Això si, sempre han tingut el millor tracte i no només per obligació.

Diuen que som espanyols, però ens tracten com a una colònia. Ens volen imposar una llengua que mai ha estat la nostra i el que és més greu no ens deixen ser com volem ser. Sempre és més del mateix, nosaltres tenim la obligació de saber el castellà, però ells no de saber el català. I així la historia és va refermant i construint poc a poc des de la més absoluta realitat imposada i d’arrel castellana.

No ens enganyem, aquesta és la realitat moderna de la Espanya actual i de la que no vol ser altra cosa que decimonònica, xovinista i absolutista. No pactarem cap transició perquè ells són els amos. No negociarem res que faci perdre punts a l’estatus que tenen i practiquen.

Si Catalunya aconsegueix exercir la seva sobirania, ara segrestada, després ho faran els altres pobles i Espanya corre de forma impagable a la seva desaparició de com és ara. Algú pot creure que tots els poders que emanen d’una Espanya on els corruptes no paguen i on la justícia està intervinguda i on és fan crits a l’exèrcit per actuar en contra del poble, s’estaran quiets, i admetran democràticament que els catalans tenen tot el dret a exercir l’autodeterminació? Fer-ho és la seva autodestrucció.

No vull ser agorer, però no descarto la possibilitat real de que una missió de la ONU, amb els anomenats cascos blaus, és despleguin per Catalunya per evitar barrabassades.

De res serveix que més de dos milions de catalans és manifestin pacíficament i democràticament demanant independència. De res serveix que totes les enquestes diguin que més d’un 80 % de catalans volen votar per decidir. De res serveix que la majoria parlamentaria i de forma transversal reclamin el dret ha fer legalment un referendum, a més de posar-se d’acord amb la data i pregunta.

Espanya, el seu govern i tots els que volen que és mantingui com ara, no afluixaran i si ara ho féssim  nosaltres, seria tant perillós com temerari. És més que provable que no tinguem referendum, però mentrestant, hem de treballar com SI. Els catalans ens mereixem saber els que volen definitivament la independència o els que volen ser súbdites d’aquesta Espanya cutre, corrupta, monàrquica i castellana.

CDC ja s’ha posicionat SI i SI, ERC també SI i SI, La CUP també SI i SI, ara ens cal saber d’una vegada que diu Unió i Iniciativa. El que volen els espanyols ja ho sabem.

Als catalans no ens cal demostrar com som. Els castellans, andalusos, extremenys, gallecs saben que mai han tingut a casa seva, Catalunya, cap imposició ni persecució. Han viscut com han triat, s’han comunicat com han volgut i tenen els mateixos drets que qualsevol català. Això és Catalunya i així som els catalans.

És dificil fer justicia a quins ha ofés.            Bolivar


0 Comments



Leave a Reply.

    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    April 2023
    March 2023
    February 2023
    January 2023
    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.