Els castellans espanyols, ens diuen que els catalans som espanyols i que ho hem estat sempre per la gracia divina, dels borbons i per dret de conquesta. La historia ens ha donat i regalat una diversitat que els que avui només volen ser espanyols, no reconeixen. Ells, els nacionalistes espanyols, i que no poden ser altra cosa, tenen la ferma decisió d’amagar-la i reformar-la per definitivament construir la seva nació espanyola “una grande y libre”. La península Ibérica, va tenir civilitzacions conegudes com la d’els celtes i els ibers, que per pròpia evolució i l’arribada de nous pobles com els grecs, els romans, els bàrbars del Nord, els àrabs, van anant conformant uns pobles enraigats a la península i molt definits. Els castellans amb el seus regnes, els catalans amb les seves aliances, els bascos sempre allunyats de tot i uns gallecs sota la influencia directa dels portuguesos, n’eren el resultat. Fins al 1717 a la península Ibérica, l’espanyol era una figura desconeguda. Reconvertir els diferents pobles que habitaven a la península, és va convertir amb l’obsessió dels borbons i de les seves castes dominants. L’element referencial per fer-ho va ser a partir de la imposició castellana i del castellà.
Al segle XX, uns quants incauts catalans, pretenien encaixar Catalunya a l’estat espanyol, proposant que existeixen altres realitats nacionals per tal de que Espanya i els espanyols ho admetessin i ho acceptessin. Els fets han demostrat, que no hi ha res ha fer, ells sempre ens han volgut espanyols i amb el seu defecte súbdits.
Onades d’immigració al llarg dels segles han arribat a Catalunya. Som on som, perquè els catalans han mantingut històricament un tarannà obert i lluny de les imposicions absolutistes. Tenir muntanyes, planes i un mar magnífic, més una gran varietat humanística, ens ha fet com som. D’aquestes anades i arribades, ni han hagut que s’han integrat i han fet de la nova terra el seu nou país. D’altres i ajudats pels que mai han volgut ser res més que el que dicta o dictava l’imperi, mai han fet un esforç per entendre el que som i perquè ho som.
Des de l’any 1978, en termes generals cap condescendència cap el català o el que representa Catalunya. El que a prevalgut i per damunt de la construcció d’un estat plurinacional és l’estratègia permanent, a traves del poder instal·lat a Madrid, per construir una única nació, Espanya i ho han fet amb missatges d’un caire nacionalista espanyol i amagant altres realitats. La roja, l’imperi, la roja i gualda borbònica i franquista, homenatges a la dictadura subliminals i to el que porti afegit Espanya són el seu referent. El republicanisme espanyol i “d’esquerres”, amb matisos i revestiments progressistes, no deixen de ser més del mateix.
Els nou vinguts d’ara, arriben amb el seu castellà, de vegades castís i de vegades insultant. Cap esforç per entendre’ns. Som terra conquerida, no fa falta. Nosaltres els catalans, hem hagut d’aprendre el castellà a la força, de vegades a bufetades, de vegades amb la pena de mort penjant d’un cordill. Això si, sempre han tingut el millor tracte i no només per obligació.
Diuen que som espanyols, però ens tracten com a una colònia. Ens volen imposar una llengua que mai ha estat la nostra i el que és més greu no ens deixen ser com volem ser. Sempre és més del mateix, nosaltres tenim la obligació de saber el castellà, però ells no de saber el català. I així la historia és va refermant i construint poc a poc des de la més absoluta realitat imposada i d’arrel castellana.
No ens enganyem, aquesta és la realitat moderna de la Espanya actual i de la que no vol ser altra cosa que decimonònica, xovinista i absolutista. No pactarem cap transició perquè ells són els amos. No negociarem res que faci perdre punts a l’estatus que tenen i practiquen.
Si Catalunya aconsegueix exercir la seva sobirania, ara segrestada, després ho faran els altres pobles i Espanya corre de forma impagable a la seva desaparició de com és ara. Algú pot creure que tots els poders que emanen d’una Espanya on els corruptes no paguen i on la justícia està intervinguda i on és fan crits a l’exèrcit per actuar en contra del poble, s’estaran quiets, i admetran democràticament que els catalans tenen tot el dret a exercir l’autodeterminació? Fer-ho és la seva autodestrucció.
No vull ser agorer, però no descarto la possibilitat real de que una missió de la ONU, amb els anomenats cascos blaus, és despleguin per Catalunya per evitar barrabassades.
De res serveix que més de dos milions de catalans és manifestin pacíficament i democràticament demanant independència. De res serveix que totes les enquestes diguin que més d’un 80 % de catalans volen votar per decidir. De res serveix que la majoria parlamentaria i de forma transversal reclamin el dret ha fer legalment un referendum, a més de posar-se d’acord amb la data i pregunta.
Espanya, el seu govern i tots els que volen que és mantingui com ara, no afluixaran i si ara ho féssim nosaltres, seria tant perillós com temerari. És més que provable que no tinguem referendum, però mentrestant, hem de treballar com SI. Els catalans ens mereixem saber els que volen definitivament la independència o els que volen ser súbdites d’aquesta Espanya cutre, corrupta, monàrquica i castellana.
CDC ja s’ha posicionat SI i SI, ERC també SI i SI, La CUP també SI i SI, ara ens cal saber d’una vegada que diu Unió i Iniciativa. El que volen els espanyols ja ho sabem.
Als catalans no ens cal demostrar com som. Els castellans, andalusos, extremenys, gallecs saben que mai han tingut a casa seva, Catalunya, cap imposició ni persecució. Han viscut com han triat, s’han comunicat com han volgut i tenen els mateixos drets que qualsevol català. Això és Catalunya i així som els catalans.
És dificil fer justicia a quins ha ofés. Bolivar
Al segle XX, uns quants incauts catalans, pretenien encaixar Catalunya a l’estat espanyol, proposant que existeixen altres realitats nacionals per tal de que Espanya i els espanyols ho admetessin i ho acceptessin. Els fets han demostrat, que no hi ha res ha fer, ells sempre ens han volgut espanyols i amb el seu defecte súbdits.
Onades d’immigració al llarg dels segles han arribat a Catalunya. Som on som, perquè els catalans han mantingut històricament un tarannà obert i lluny de les imposicions absolutistes. Tenir muntanyes, planes i un mar magnífic, més una gran varietat humanística, ens ha fet com som. D’aquestes anades i arribades, ni han hagut que s’han integrat i han fet de la nova terra el seu nou país. D’altres i ajudats pels que mai han volgut ser res més que el que dicta o dictava l’imperi, mai han fet un esforç per entendre el que som i perquè ho som.
Des de l’any 1978, en termes generals cap condescendència cap el català o el que representa Catalunya. El que a prevalgut i per damunt de la construcció d’un estat plurinacional és l’estratègia permanent, a traves del poder instal·lat a Madrid, per construir una única nació, Espanya i ho han fet amb missatges d’un caire nacionalista espanyol i amagant altres realitats. La roja, l’imperi, la roja i gualda borbònica i franquista, homenatges a la dictadura subliminals i to el que porti afegit Espanya són el seu referent. El republicanisme espanyol i “d’esquerres”, amb matisos i revestiments progressistes, no deixen de ser més del mateix.
Els nou vinguts d’ara, arriben amb el seu castellà, de vegades castís i de vegades insultant. Cap esforç per entendre’ns. Som terra conquerida, no fa falta. Nosaltres els catalans, hem hagut d’aprendre el castellà a la força, de vegades a bufetades, de vegades amb la pena de mort penjant d’un cordill. Això si, sempre han tingut el millor tracte i no només per obligació.
Diuen que som espanyols, però ens tracten com a una colònia. Ens volen imposar una llengua que mai ha estat la nostra i el que és més greu no ens deixen ser com volem ser. Sempre és més del mateix, nosaltres tenim la obligació de saber el castellà, però ells no de saber el català. I així la historia és va refermant i construint poc a poc des de la més absoluta realitat imposada i d’arrel castellana.
No ens enganyem, aquesta és la realitat moderna de la Espanya actual i de la que no vol ser altra cosa que decimonònica, xovinista i absolutista. No pactarem cap transició perquè ells són els amos. No negociarem res que faci perdre punts a l’estatus que tenen i practiquen.
Si Catalunya aconsegueix exercir la seva sobirania, ara segrestada, després ho faran els altres pobles i Espanya corre de forma impagable a la seva desaparició de com és ara. Algú pot creure que tots els poders que emanen d’una Espanya on els corruptes no paguen i on la justícia està intervinguda i on és fan crits a l’exèrcit per actuar en contra del poble, s’estaran quiets, i admetran democràticament que els catalans tenen tot el dret a exercir l’autodeterminació? Fer-ho és la seva autodestrucció.
No vull ser agorer, però no descarto la possibilitat real de que una missió de la ONU, amb els anomenats cascos blaus, és despleguin per Catalunya per evitar barrabassades.
De res serveix que més de dos milions de catalans és manifestin pacíficament i democràticament demanant independència. De res serveix que totes les enquestes diguin que més d’un 80 % de catalans volen votar per decidir. De res serveix que la majoria parlamentaria i de forma transversal reclamin el dret ha fer legalment un referendum, a més de posar-se d’acord amb la data i pregunta.
Espanya, el seu govern i tots els que volen que és mantingui com ara, no afluixaran i si ara ho féssim nosaltres, seria tant perillós com temerari. És més que provable que no tinguem referendum, però mentrestant, hem de treballar com SI. Els catalans ens mereixem saber els que volen definitivament la independència o els que volen ser súbdites d’aquesta Espanya cutre, corrupta, monàrquica i castellana.
CDC ja s’ha posicionat SI i SI, ERC també SI i SI, La CUP també SI i SI, ara ens cal saber d’una vegada que diu Unió i Iniciativa. El que volen els espanyols ja ho sabem.
Als catalans no ens cal demostrar com som. Els castellans, andalusos, extremenys, gallecs saben que mai han tingut a casa seva, Catalunya, cap imposició ni persecució. Han viscut com han triat, s’han comunicat com han volgut i tenen els mateixos drets que qualsevol català. Això és Catalunya i així som els catalans.
És dificil fer justicia a quins ha ofés. Bolivar
RSS Feed
