Mariano Rajoy, el del plasma, president dels espanyols, ha fet el seu discurs de balanç de l’any 2013. És ben segur que aquest any pels espanyols, serà recordat com el pitjor any des de el 1714.
Catalunya ha encetat el seu procés d’emancipació, construint a partir del dret a decidir, la proposta d’un nou projecte de país. El Parlament de Catalunya aprova la Declaració de sobirania, afirmant que el poble català és subjecte polític. El Govern de la Generalitat i des de el Departament de Presidència, publica el document “La deslleialtat de l’estat espanyol respecte Catalunya”. És crea el Comitè de savis per la Transició Nacional. Els Municipis s’organitzen fen mocions i declarant espais lliures i a favor de la independència, AMI. L’Assemblea Nacional Catalana, s’estén com una taca d’oli i ocupa el territori de forma transversal, i convoca i organitza l’acte més important a Catalunya des de l’any 1975; la Via Catalana per la Independència. Reagrupament decideix col·laborar amb CDC fins aconseguir la independència. El President Artur Mas, finalment proposa a les forces politiques el dia i la pregunta per la consulta. Ho accepten Convergència Democràtica de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa Verds i les Candidatures d’Unitat Popular. Ho rebutgen els del PSOE a Catalunya, els del PP i els de Ciutadans.
Catalunya ha viscut el 2013, amb il·lusió, pensant que cada dia que passa som més a prop. Hem treballat des de la societat civil incansablement. Hem donat arguments del perquè de tot plegat. Han ajudat organitzacions com El Cercle Català de Negocis, com Òmnium Cultural, l’ingent xarxa de blocs situades a Internet, el voluntariat, replegant diners des de TV3 o menjar pels més desfavorits. Hem entomat la recentralització espanyola i l’ofegament econòmic gairebé amb esportivitat, i fins i tot el Barça va primer a la lliga espanyola. Hem donat mostres per activa i per passiva que el nostre procés no vol anar contra ningú. El nostre President i de forma reiterada no para de dir que volem fer la consulta dins la legalitat, que tard o d’hora haurem de negociar. Fins i tot els que no volen trencar amb Espanya, han pensat i proposat que una tercera via podria ser la solució a les desavinences. L’any 2013, passi el que passi, serà recordat pels catalans com l’any d'inici del nostre alliberament.
Espanya mentrestant, ha utilitzat tots els recursos, alguns proporcionats pels catalans, per fer del dret a decidir qualsevol cosa menys un dret.
Al crit de democràcia dels catalans, de forma pacifica i gairebé festiva, la resposta d’Espanya ha estat contundent, el nostre President és el nou Hitler, i els catalans practiquem la intolerància i la avarícia de forma contumaç i reiterada.
L’insult, els menyspreu, i la seva majoria espanyola, és l’únic que estem rebent d’Espanya. La por, l’infern, que no podrem pagar les pensions, que ens faran fora de la UE i del euro, que no podrem formar part de la ONU ni de l’OTAN, ni de res, és tot el seu argumentari. Per acabar d’adobar-ho, ens diuen que Espanya existeix des de fa més de 2000 anys, que Catalunya mai ha estat una nació i que sempre ha format part d’Espanya. El més greu és que és queden tant amples, per ells la historia científica no existeix.
Tornant al discurs d’en Rajoy el del plasma, per fi els catalans sabem el que volen i pensen de nosaltres els que pretesament ens volen el be:
Que som propietat d’Espanya i per això el màxim representant dels espanyols, té la gosadia de dir que treballarà “amb totes les forces per evitar la consulta”.
Que són aferrissadament enemics de practicar la democràcia i de consultar a la ciutadania quan aquesta ho reclama pacíficament i democràticament.
Que practiquen l’odi ancestral dels inquisidors. “Si no ets meu abans la mort”.
Que incompleixen la seva legalitat quan els hi convé i en fan de nova per aconseguir la destrucció definitiva del poble català.
Que mai han volgut altra realitat que la nació espanyola, amb la seva historia i amb una sola llengua, la castellana.
Que amb l’afirmació de que la sobirania resideix en els espanyols, ens està dient que nosaltres els catalans ni existim ni som cap realitat.
Que mai ens faran cap proposta democràtica de convivència dins d’un ordenament prenen com a base el respecte i el tracte d’igual a igual. En Rajoy diu; “La sobirania és d’Espanya i dels espanyols” i no té cap sentit i ni es prioritari discutir-ho.
Que ells van començar la seva victòria militat al 1714 i que ara la volen acabar en democràcia i a partir de la seva majoria espanyola, ara ja no en tenim dubta.
Volem votar, volem pactar la nostra transició amb Espanya, volem que després de que Catalunya sigui lliure ens entenguem i tinguem un bon veïnatge, definitivament voldríem que Espanya i els espanyols que poden ser altra cosa, entenguessin que el que fem no és per rancúnia, és senzillament perquè volem decidir i equivocar-nos i fer-ho com catalans és el nostre objectiu.
No importa el temps que fa que no som, sinó la voluntat de voler tornar a ser. Francesc G.
RSS Feed
