“Que pone tu DNI”. Aquesta és la resposta habitual quan un català defensa que ser català és un dret. Un dret no contemplant a la sacro santa constitució borbònica i franquista. A España i el seu Estat només hi ha espanyols. Tot el territori és del espanyols i seva la sobirania. La llengua oficial i única el castellà. La resta tolerades, però sempre sota la batuta del castellà.
De moment no podem saber amb una certesa legitimada, perquè les forces repressives espanyoles, que ja sabien el que és feien, ho van impedir, si som més del 50% els que volem la independència.
Ara be, creiem que estem un disposició d’afirmar, que els que volen que Catalunya sigui un nou Estat en forma de República, és que un dels motius, és per deixar de ser espanyol/a per imperatiu legal. Vaja per evitar que mai més ens diguin que “pone en tu DNI”.
Ja sabem, ho tenim claríssim, que a Catalunya tenim una barreja ètnica extraordinària. Com ahir. Lloc de pas. De negoci. De treball. I sobre tot que som un poble amb una gran tradició acollidora. Els temps de fer el que feien els monarques arreu, a Catalunya fa molt segles que és va acabar.
Des de el 1714 som un poble colonitzat i espoliat. Els alt i baixos mai ens han fet lliures. Per un motiu o per un altre sempre dependents del regne de Castella anomenada Espanya pel FelipV i el Duc d’Olivares. Malgrat les politiques de terror insuperables, Catalunya ha fet de les ganes de ser el gran objectiu que ens ha permès arribar on som ara.
Eren altres temps i contexts. Avui Espanya i el seu Estat sap que forma part de la UE i, pretén el nostre extermini legalment i amb unes formes democràtiques acceptades a la UE. Avui, a diferencia de temps preterits, Espanya si no ens independitzem i rapit, pot acabar el que va començar al 1712: liquidar Catalunya com Nació i fer irrealitzable la constitució pendent dels Països Catalans.
La disjuntiva no ve del darrer Estatut. Ve d’antic. Espanya i el seu Estat mai ens faran cap proposta que ens agradi. Ni econòmica ni per preservar el que som i volem ser.
ER te la pitjor estratègia per guanyar la nostra catalanitat i la independència. Eixamplar per l’objectiu només és pot fer amb catalans, mai amb els espanyols que no volen deixar de ser-ho i que viuen i treballen a Catalunya. També va de sentiments.
Som els que som. Algú pot pensar que els “xicans” als EEUU algun dia podran imposar el castellà i costums. Mai, be d’aquí dos segles no ho sabem, per la senzilla raó de que no tenen el poder adequat.
Algú pot pensar que Catalunya, amb el poder polític i econòmic instal·lat i en mans dels espanyols unionistes a Madrid, conservarà els drets que corresponen a qualsevol poble?, S’ha de ser un il·lús veien quina és la pretensió única i antiga; fer-nos espanyols com sigui.
Pensem-hi, analitzem, jutgem, avaluem i votem. Si aquest 14 els unionistes espanyols tinguessin l’oportunitat de sumar, que Deu ens agafi confessats.
Aquest 14 millor que no llencem tot el que hem fet des de el 2011, a la paperera. Un Govern espanyol al Estat i un Govern espanyol a la Generalitat, segur que ens deixarà molt tocats.
Només podem evitar-ho votant a Junts per Catalunya, votar la resta només serveix als autonomistes i, per deixar clar que sense unitat Espanya guanya i Catalunya te tots els números per acabar sen espanyola del tot i, a les hores ja no caldrà que ens diguin que “pone en tu DNI”, ho direm nosaltres.
RSS Feed
