Els de ERC, malgrat opinions variades, continuen amb el seu full de ruta. No a la unilateralitat. No a la desobediència. No a la unitat estratègica i transversal. No a negociar amb el PSOE quelcom que pugui posar en perill el seu govern espanyolíssim.
Sembla que guanyar Barcelona per la causa republicana i independentista, no és important si no és fa des de la suma ampliada, i sembla que els socialistes i podemites, si que ho tenen clar: guanyar Barcelona contra la República catalana i sense sumar.
Un partit, per exemple ERC, pot decidir que totes les accions polítiques siguin cortines de fum per allò de marejar la perdiu, o fins i tot aconseguir peixets per un cove foradat, però en cap deixarem de ser dependents.
El problema és quan d’antuvi renuncies a espais de poder per construir, com el que representa Barcelona. ERC, per si sola no guanyarà l’Alcaldia. Els del PDeCAT, tampoc. Els de les CUP a anys llum. Els de Junts per Catalunya, de moment ni hi són ni probablement se’ls espera. Dels “revolucionaris” que condicionen processos genèrics, boicotejats estructuralment pels partits, amb la pretensió de crear amb unes primàries decisions estratègiques, tampoc n’esperem cap victòria.
Els unionistes espanyols, d’esquerres i dretes, ho van tenir clar. Evitar que Barcelona caigués en mans dels independentistes, va ser una severa derrota pel procés i per retardar l’inevitable.
Barcelona mereix un projecte modern i de futur, cert. Barcelona però no és ni pot ser una ciutat de la mediterrània, cosmopolita i moderna amb mans dels espanyols unionistes que tenen per capital Madrid, Barcelona ha de ser cap i casal de la República catalana i no ens podem permetre una nova derrota.
Tenim els mateixos problemes, sempre de caire ideològic, per posar-nos d’acord amb les estratègies que ens calguin, tant per governar-nos i implementar la República, com per guanyar Barcelona per la causa.
Qui pretengui posar ordre i coincidències amb com s’ha de construir la Barcelona del segle XXI i XXII, entre la amalgama de partits ideològicament allunyats, i al mateix temps implementar la República, creiem que no farà ni una cosa ni l’altra.
Espanya, el seu Estat i els partits unionistes majoritàriament, mai acceptaran pactar un Referèndum. Per tant i ates que nosaltres volem construir un futur millor, només ens queda demostrar obstinadament que som més. Fer-ho al Parlament, als ajuntaments i arreu de Catalunya, és vital.
Tenim 948 Ajuntaments a Catalunya. El PDeCAT 429 Alcaldies. ERC 259 Alcaldies. Les CUP 16 Alcaldies. 704 Alcaldies de 948, però ni Barcelona ni Tarragona ni Lleida estan per la feina, ens al contrari, obstaculitzant i laminant al nostre Govern i Parlament tot el que poden.
És imperatiu que Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida siguin republicanes i per la República. És imperatiu que a aquestes quatre ciutats, a Girona també, les forces independentistes vagin a una. És imperatiu que la Unió Europea vegi que el poble català prima la construcció d’una República lliure fins i tot abans que els partidismes i divisions de baixa estofa.
Si ERC, el PDeCAT i les CUP, és neguen a ser-hi, hem de construir una alternativa guanyadora, factible i possible, sobre tot, atesa la demanda unitària i permanent del poble. I la culpa haurà estat d’ells per no escoltar.
RSS Feed
