Només des de les institucions podrem canviar l’escenari polític. Avui al segle XXI, urnes i vots són la formula per poder obtenir una acceptació internacional a qualsevol fet que suposi trencar relacions amb d’altres.
Qui pensi que des de el carrer i sense el control de les institucions catalanes podrem alliberar-nos d’Espanya i el seu Estat, l’erra. Ara bé, aconseguir que carrer i institucions vagin de la ma, segur que és el millor camí per guanyar la partida.
Amb una “democràcia plena”, diuen els espanyols, a Catalunya hem comprovat que les nostres institucions valen una merda. Rebaixant el to, diríem que només serveixen per gestionar i fer veure que legislem.
Sempre tenen la justícia espanyola per liquidar qualsevol iniciativa legislativa amb la justificació que no està legislat a Madrid o perquè supera els límits autonòmics. Sempre ens imposen quans diners rebrem i fins i tot a través de l’entramat funcionarial quan, com i, si els requisits legals ens permet fer la despesa.
Les institucions avui i sense por a dir-ho, és una gestoria del Estat espanyol, on els seus funcionaris, treballadors i politics estan ben pagats.
I si, varem tenir l’1 d’octubre i, el varem tenir per la conjunció i el compromís, d’una part dels politics que controlaven les institucions i d’un poble disposat. Els politics van estar a l’alçada del compromís adquirit. El poble també. Llàstima que no van acabar la feina compromesa.
Els fets però ens han deixat clar que els partits dits independentistes, de moment la desobediència institucional ni hi és, ni se l’espera. Sense desobediència no tindrem independència.
ER amb el Torrent i el contuberni funcionarial del Parlament ho van deixar molt clar. Ni és va investir al MHP Carles Puigdemont, ni és va presentat lluita contra la resolució de la JEC destituint primer de diputat al MHP Quim Torra i desprès de la Presidència de la Generalitat.
La responsabilitat dels politics, és institucional si, però primer i per sobre de tot amb el poble. És el poble el que segueix i amb el seu vot tria. Programa polític, estratègia i objectius son el contracte entre les dues parts i quan una part, la que pot exercir institucionalment, no compleix ha de plegar.
I si, MHP Laura Borràs, vostè, de moment ha marcat distancies amb el que ER va fer al Parlament, però no ni a prou. Vostè avui a de dir que ni amb cap resolució judicial espanyola destituirà al diputat de les CUP Pau Juvillà.
“Desobediència per deixar clar que la justícia espanyola és de tot menys justa. Desobediència per deixar clar que la sobirania del Parlament de Catalunya correspon als catalans. Desobediència perquè el diputat Juvillà no és cap delinqüent i mostrar llaços grocs forma part de la llibertat d’expressió. Desobediència perquè hem de saber qui està al costat i qui no. Desobediència perquè preparar el momentum, que ja toca, malgrat es perdi el minso poder controlat institucional.
RSS Feed
