Molts patriotes no varen entendre ni el joc ni les propostes de les CUP per no investir al President Mas, posant en perill el fer Govern i començar el tram final del procés cap a l’alliberament dels catalans i Catalunya.
Les CUP volien que quedes clar que a coherents no els guanya ningú. La qüestió dels principis, és si cap més anàrquic. Les CUP són un totum revolutum, això si predomina l’esquerranisme casolà i revolucionari i un anarquisme ligth. Són així i s’ha de respectar.
De moment i cal admetre-ho les CUP és la forca organitzada, de tot el que tenim a la botiga, amb més coherència. Tot i així, les CUP comencen a entendre que sense “pragmatisme negociador” els avenços revolucionaris i pacífics, són pràcticament impossibles.
Uns per tant i d’altres per tant poc. Diria l’avia. En Comú Podem, la marca blanca de Podemos a Catalunya i liderada per Xavier Domènech, ens ofereix l’altra cara de la moneda. Vagi per endavant que tothom pot fer dels seus valors i coherència el que li plagui, però la resta de la humanitat també podem dir la nostra, sobre tot si és pretén incidir en les voluntats de la ciutadania.
En Comú Podem va guanyar les eleccions del 20 D. Eleccions en clau espanyola, tot i que els independentistes sumats els superen en escreix (ECP 12 diputats, Independentistes 17 diputats), i les va guanyar amb dues promeses troncals i irrenunciables, hemeroteques manen. La primera és que tindrien veu pròpia a partir de tenir un Grup Parlamentari al Congres. La segona í més política era la raó que acompanya al Dret a Decidir, un Referèndum per Catalunya com mitja per sortir del atzucac.
La coherència sempre va lligada a la capacitat i nivell de renuncia quan és tracta d’aconseguir objectius. No és el mateix dir que treballarem per un Referèndum, que dir que sense Referèndum no hi ha pacte possible.
Resulta que el resultat del 20 D, a posat a tothom contra les cordes i coherències varies comencen a trontollar. Els del PSOE, o si més no uns quants entre barons i capitans volen pacte amb les dretes. El secretari general, Pedro Sánchez, que voldria un pacte amb les esquerres i perquè no amanit amb algú de dretes, Ciutadans. Els d’esquerres esquerres que només volen un pacte de progrés, i on i siguin els de dretes que a ells no els busquin. Fins aquí tot pot ser normal a l’Espanya “crisol del susto i mort”.
El que ja no és tant normal, és que la coherència mínima se’n vagi a norris i no faci envermellir a propis i estranys. Sobre tot aquells de casa nostra que n’han fet senyera i principis.
En Comú és Pot, no té Grup Parlamentari i el que és pitjor, ni s’ha dignat a fer el que han fet altres que és anar al Grup Mixt. La promesa és que podran tenir un subgrup dins del grup de Podemos. El que queda clar és que Catalunya no esta representada per ECP, ho està per Podemos.
En Comú és Pot, i en boca de Xavier Domènech, comencen a diluir el baluard del referèndum. Pablo Iglesias te urgències per practicar el pragmatisme negociador i el referèndum és un roc difícil de bellugar per fer acords amb el PSOE, i així veiem com poc a poc el referèndum és va diluint. Fins i tot Errejón intenta donar-li la volta al tema dient que els que no volen el referèndum són els de ERC i Democràcia i Llibertat. Quin morro.
Xavier Domènech i els que li venen al darrera, són fluixos en coherència, i encara ho són més a l'hora de defensar Catalunya. Pablo Iglesias reclama de Pedro Sánchez i el PSOE que digui amb qui vol pactar, o amb la dreta o amb l’esquerra per fer un govern de concentració i progrés.
Nosaltres emplacem al Xavier Domènech i En Comú es Pot, per coherència, i saben que el referèndum ja és moneda de canvi, que diguin amb qui estan. O amb Espanya que ens vol sotmetre judicialment, penalment, políticament i econòmicament, o amb Catalunya, el seu Parlament i el seu Govern. És de justícia i és un dret de la ciutadania saber-ho.
RSS Feed
