L’espanyolització peninsular i d’ultramar ni és casual ni va ser cap causa de justícia ni progrés. Espanyolitzar als pobles peninsulars desprès del 1714, va ser la gran aposta de la monarquia castellana i dels borbons ha semblança de la França jacobina per fer imperi.
Les seves politiques, la dels borbons primer, dictadures i Repúbliques I i II, sempre van guarir i morir pel mateix. Mantenir la unitat territorial amb l’objectiu d’enriquir les castes dominants i fer de Madrid la centralitat de tot, amb un sol crit, el de “viva España y somos españoles”.
“Que pone tu DNI”, és la màxima dels espanyols, politics, intel·lectuals, funcionaris, i el poble ras, espanyol clar. Les excepcions no compten.
Tenen raó, el DNI, passaport, i tota la paperassa burocràtica i fins i tot les xapes, matricules dels cotxes, ens recorden permanentment que som espanyols.
Doncs no, malgrat imposicions i acceptacions, un gran estol de catalans ni ens sentim d’espanyols, ni mai ho serem. Ni de consciencia ni de sentiments.
És curiós però que els nostres politics independentistes no mencionin ni en facin us del que més els molesta, dir-los que no som espanyols, que som catalans, que mai ho serem d’espanyols i que només tenim un país que és Catalunya. De moment de cor i de mentalitat, segur que més aviat que tard també de papers.
No som espanyols. No volem ser-ne ni que ens ofereixin una III República. Si el nostre crit fos inequívoc. Si féssim del crit, “NO SOM ESPANYOLS”, una crida que resumis el perquè de tot plegat, segur que ho deixaríem força més clar. Ni més autogovern autonòmic, ni una República federal espanyola, ni un Estat català sota la bota dels borbons. Segur que practicar-ho des de les nostres institucions, partits i organitzacions civils, ho deixaria ben èxplicit. Fer-ho afegiria un plus polític de determinació i segur que deixaria clar que encara que no tinguem implementada la República, que els catalans no som espanyols, ni volem ser-ne i ara si ho som, és per dret de conquesta i per la imposició d’un estat franquista i de la monarquia borbònica imposada per la dictadura.
Ens ha de ser igual la seva Constitució. Si la volen reformar o no. Si la dreta feixista campa per Espanya. El seu Estat i la seva legalitat.
És hora d’implementar la República i tot i no tenir encara la “determinació” absurda per no fer-ho, el que si podem és començar a legislar com si fóssim Estat. Fem una llei hipotecaria, sobre comunicacions, de costes, de sanitat, d’educació, de treball, de telecomunicacions, d’aeroports i ports, de ferrocarrils, d’immigració, d’a duanes, d’eficiència energètica, de pensions. Fem-ho com si ja fóssim República. Ens ha de ser igual que Espanya les tombi. Cal pensar i actuar com qualsevol Estat independent, i cal fer-ho pensant i creient fermament que més d’hora que tard, deixarem de ser espanyols.
No dir-ho, no defensar que només som catalans i europeistes, és embolicar la troca i no aclarir que un dels motius, no l’únic, per voler ser lliures, és deixar de ser espanyols. Ni més ni menys i veien la tronada feixista espanyola que els hi ve als pobres castellans, gallecs i bascos, més que mai ens toca determinació i coratge per marxar d’aquesta Espanya corrupta, franquista, intransigent i sense drets universals.
Deixar de ser espanyol avui, ahir també, és deixar de ser membre d’un Estat franquista i borbònic. Deixar de ser espanyol avui ja no ha de ser una quimera, és una necessitat i urgent.
RSS Feed
