Complir legalitats, dona credibilitat, ara be el problema el tenim quan és l’estat el que incompleix, menteix i juga brut, i nosaltres volem complir. L’estat espanyol reconegut internacionalment, és pot permetre el luxe d’espoliar, incomplir, mentir asfixiar, insultar als ciutadans que viuen a Catalunya i són “espanyols legalment”, sense que cap instancia internacional s’han assabenti, és més creiem que miren cap altre cantó, sobre tot després de veure que davant la banalització constant que fan del nazisme, no diuen res.
Tant s’ha val que nosaltres intentem complir la legalitat espanyola, fem el que fem l’opinió internacional és posicionarà en funció del seus interessos, per descomptat no dels interessos espanyols. Per tant és obvi que independentment que tinguem la legalitat espanyola de costat o no, la resta de la humanitat ens valoraran en funció d’uns interessos estratègics i de la nostra legitimitat democràtica, en cap cas de si Espanya ens acompanya o no en el procés. Si el poble català majoritàriament vol la independència, res ni ningú ho qüestionarà, be l’estat espanyol si. De fet, podria ben be passar que tot i que cap interès existís, la comunitat internacional reconegués la nova República catalana, pel sols fet d’haver fet un procés escrupolosament democràtic. Només ho podrem saber si ho fem. Ara, mentrestant, complir amb la legalitat espanyola, només produeix desafectes i desesperació i sobre tot dona temps als espanyols per aplicar el seu full de ruta.
Tot i que ha quedat clar que el divorci està servit, el problema és l’estona de patiment i de ruïna social que tindrem. De fet cal preguntar-nos fins quan i quin ha de ser el moment per dir fins aquí hem arribat.