Ni haurà un d'objectiu al que de cap manera hem de renunciar-hi, la independència de Catalunya, si volem treballar per nous paradigmes i nous objectius.
És historia contrastada que la humanitat a sofert diverses pandèmies infeccioses, abans dites pestes, epidèmies (la bubònica o pesta negre, la grip asiàtica, la grip espanyola, la sida) i que s’anaven superant amb uns efectes devastadors. Aplicada la teoria de l’evolució del Charles Darwin, els més forts físicament i socialment tenien alguna oportunitat de supervivència.
Actualment tenim enfermetats vigents com la malària, el dengue, la sida, l’ebola, combatudes amb còctels farmacològics, sense vacuna i no eradicades i d’altres infermetats com la verola, Xarampió, Varicel-la, Poliomielitis, Rubèola, Hepatitis, Grip, amb vacunes que desgraciadament no arriben a molt indrets del Planeta.
Diuen els entesos, epidiomolegs, investigadors de l’àmbit sanitari i científics en general, que la humanitat de la mateixa forma que ha anat mutant socialment al llarg dels anys, els microorganismes, virus i bactèries, no s’han quedat enrere. Els humans sempre treballant per salvar vides, no tots clar. Els microorganismes treballen per la seva supervivència saben que ho fan mutant.
La conclusió és de sentit comú. Hem d’aprendre definitivament a conviure amb els virus i bactèries i fer tot el possible perquè el seu espai vital sigui el més limitat possible.
Aquesta darrera pandèmia no serà la darrera i ja ens podem preparar i millorar la resposta a nivell sanitari, garantir la societat del benestar i per últim reinventar la societat del consum i millorar la protecció dels eco sistemes naturals.
A Catalunya i per una situació geogràfica natural més el colonialisme que patim des de el 1714, ens ha deixat poc marge per construir altra cosa que no sigui el que se’ns ha imposat. Les comunicacions per vendre la nostra producció són immillorables. Ports, aeroports i una comunicació via tren o vehicle amb Europa fa que Catalunya sigui desitjada pel capital. El capital que sempre vol reduir costos com sigui, va comprovar que les comunicacions quan més curtes major benefici. Calia situar les fabriques al mes a prop dels ports, trens i aeroports. La ma d’obra també.
Catalunya, avui té un desequilibri territorial amb tot allò que té a veure amb la ubicació poblacional i industrial, imposat i potser per alguns no volgut, que ens mostra que aquest tipus de creixement és el pitjor en termes socials i econòmics. D’aquí el buidatge de la Catalunya rural.
El Barcelonès, el Baix Llobregat, Barcelona capital concentren gairebé més del 40% de la població catalana. La concentració industrial si fa o no fa també. Aquesta concentració s’ha fet destruint una bona part del seu camp agrari. Al Baix Llobregat, Zona Franca i entorns, la pagesia predominant, va deixar de ser-ho per instal·lar les industries i la vivenda.
Formigó i asfalt a canvi de productes basics d’alimentació que poc a poc han estat substituïts per productes d’altres llocs. Lentament però sense aturador la globalització i beneficis empresarials han dictat el seu nou ordre. Catalunya ha passat de ser autosuficient alimentariament a tenir que importar quantitats ingents d’aliment.
La pandèmia del Covid_19, segur que obligarà, volent o no, a tenir percepcions de vida diferents. Fins a dia d’avui els humans no mengem ferro ni altres metalls o minerals, mengem verdures, fruites i carn que també haurà, amb el temps, tenir un tractament especial.
Descentralitzar-ho gairebé tot és el futur. Recuperar el camp també. Hem d’equilibrar el territori i limitar les grans concentracions. Els que tenen el poder legal per fer-ho, hauran de decidir entre densitats urbanístiques i industrials o ocupació del territori equilibrat i respecte al medi ambient.
Un nou disseny territorial serà indispensable si volem deixar un territori i planeta prou endressat. Moratòria de noves vivendes on la densitat és insuportable. Moratòria de noves naus industrials on la densitat també és insuportable. Recuperació del camp agrari encara no urbanitzat i avui improductiu del Baix Llobregat, Barcelonès, Barcelona i Vallès Occidental. Pla de vivendes per les comarques menys poblades amb l’estricte compromís que les comunicacions siguin efectives, modernes i amb tots els serveis que requereix la ciutadania. Pla industrial situat on el treball agrícola sigui improductiu.
Els Ajuntaments no poden estar sotmesos a la recaptació dels seus impostos a canvi de malmetre l’entorn. Els Ajuntaments avui ha quedat demostrat que ni poden ni tenen capacitat per afrontar situacions de pandèmia i una política emprada amb agreujar la situació urbanística només farà que si ens arriben altres pandèmies les condicions per fer-li front siguin igual o pitjor. Cal, això si, que tots els serveis que han d’oferir els Ajuntaments tinguin l’aportació pressupostaria adient i mai depenguin cada un cert temps de més llicencies d’obres per afrontar projectes propis.
No estàvem preparats, segur. Aprenguem-ne per un futur. Revisem tots els Plans Urbanístics, i fem més amable el territori. Abandonem les politiques que malmeten la vida sana i ens contaminen l’aire. Pensem-hi. La mort no crea riquesa, la vida si.
RSS Feed
