És un hastasg que faig servir al tuiter. Fer-ho m’ha reportat critiques, indiferència i fins i tot aplaudiments. No vull ser espanyol, és la meva expressió democràtica per dir-los que en el meu mon familiar, ser espanyol, mai va ser un concepte acceptat. És per això i preveient que més aviat que tard serem independents d’Espanya, el que avui faig és refermar-me amb el que crec, penso i practico.
No vull ser castellà, ni gallec ni basc i com no espanyol. La meva pàtria és única, Catalunya. Ser patriota en cap cas vol dir deixar de ser solidari i demòcrata internacionalista. Vol dir que els meus sentiments vers la resta de pobles, només és sempre amigable, i solidari si el moment ho requereix.
Sembla que el resultat de les eleccions a Galicia i Euskadi, no fa res més que certificar el perquè del no voler ser espanyol. A Galicia guanya el partit més corrupte entre els corruptes que habiten a Espanya. El partit d’arrel franquista que no ha condemnat el franquisme i que no ho farà mai. A Euskadi han guanyat els que gairebé ho decideixen tot i reclamen molt solidàriament compartir sobirania amb Espanya. Són els que sense dir-ho obertament volen ser basco – espanyols, això si, sempre mantenint els seus privilegis. Si fossin Estat independent seria el normal, però dins d’Espanya només és pot defensar si al mateix temps s’és solidari i és reclama que la resta gaudeixin del mateix.
A Galicia i Euskadi han guanyat els espanyols, punt. Uns des de el neo franquisme modern i els altres des de l’espanyolitat amagada dins d’uns drets històrics que poden ser justos, però insolidaris amb Catalunya i la resta.
Galicia i Euskadi és la mostra del tot igual perquè res no canviï. Fins i tot l’Urqullu té la gosadia de dir-nos als catalans el que hem i no em de fer. Uns i altres tenen clar que amb una Catalunya independent ni Concert Econòmic, ni manteniment de l’autonomia.
Són però els de Ciutadans els que ens mostren la crua realitat. Ells tant espanyols, tant solidaris, tant en contra de les Diputacions, tant en contra del Concert Econòmic i tant a favor de la igualtat total els que han rebut de valent. Espanya és un bluf. Els seus patriotes només defensen els seus interessos i l’estatu quo. La seva guerra privada per unificar, per construir més Espanya i per fer-nos a tots espanyols a fracassat. L’èxit de l’Espanya borbònica, centralista i jacobina, només sobreviu per la força de la por i una corrupció contrastada i generalitzada arreu d’Espanya.
És per tot això, i per totes i cada de les afrontes que rebem els catalans que mai podré ser espanyol. Si els espanyols, que mai podran ser altra cosa, persisteixen i no pensen que la raó la tenen els pobles, no només van directes a la seva autodestrucció, més d’hora que tard, també van directes a la seva auto aniquilació.
Els que volem no ser espanyols hi ho diem sense embuts, som de moment minoria. Els partits independentistes ho diuen a la seva manera. Ara però, comença el ball de gala. Volem la independència per decidir-ho tot i molts dels que la volem, la volem també per deixar de ser espanyols. Dir-ho obertament comença ha ser hora i els que vulguin ser espanyols d’una Espanya corrupta i insostenible, allà ells.
RSS Feed
