CDC o CiU de moment, facin el que facin i diguin el que diguin i fins el 27 de Setembre, no és trauran de sobre “l’estigma de la corrupció” i ser els retalladors oficials de lo social. Els espanyols i els tontos útils de Catalunya ja s’ha n’encarreguen adequadament per escampar-ho.
A les eleccions municipals tot i rebre una certa clatellada, CiU ha salvat la primera pilota de match ball. Per cert, cosa que ha posat dels nervis aquells que els volien ja esfondrats.
Corrupció i ser poc sensibles en lo social, a través d’unes “retallades i privatitzacions” serà el cavall de batalla per guanyar-los. La utilització permanent hores d’ara i sense cap tipus de dubta és un fet . Ho han fet per Barcelona hi ho tornaran ha fer per Catalunya. Amb la Teresa Forcades, amb l’Oriol Junqueras, o la Gemma Ubasart, ho ha amb qui creguin que tenen més possibilitats. Això si, sempre des de la perspectiva d’esquerres i un “combat actiu per guanyar quotes de benestar social”.
Mai entraran en la gestió amb tot el que té a veure amb el procés. El 9 de Novembre i el seu èxit, és bàsicament del Govern i del President Mas, que són els que de moment entomen la ràbia del govern i estat espanyol. D’aquest fet, dels atacs reiterats que rep el President que liderar el procés, la resposta dels aliats directes, és el silenci la majoria de vegades.
CDC pot fer un gir i fins i tot el seu sorpaso intern en lo social i fins i tot pot redefinir en part el seu bagul ideològic. Tant s’ha val. CDC són els únics que no poden, que ho tenen prohibit, que no se’ls pot creure. Ells són els “representants nets de la corrupció” i d’una “dreta” poc o gens sensible en lo social. Que guanyin totes les eleccions és igual, només faltaria per arrodonir-ho que s’acusés a tots els seus votants de corruptes i lladres. Aquesta, resumida és l’estratègia d’alguns, que van de “progres i nets” i practiquen per guanyar. La corrupció de les esquerres, aquesta ja està oblidada.
L’Oriol Junqueras i Artur Mas, no tenen filing, públic i notori. Tampoc en tenien Luis Enrique i Leo Mesi. Un pacte de sang obviant les relacions personals, ha fet possible que el Barça de moment ho vagi guanyant tot. Mas i Junqueras, ara i per acabar amb els dubtes, han de segellar un pacte de sang per la independència de Catalunya, no pas per altres coses.
Les “esquerres” poden practicar l’estratègia que vulguin. La de laminar i desprestigiar, als que són socis de camí en el procés, ni és intel·ligent ni serveix a l’objectiu. Potser a aquestes alçades els que lideren els seus espais poden pensar que ja ho tenim fet, amb Llista de País o amb paraigües, però el que si que ens temem és que podem arribar al 27 més barallats que el 24 de Maig. Si això passes, ni guanyarà CDC o CiU, ni ERC, guanyarà Espanya, i per això és pel que no ha parat ni un moment de treballar.