Puigdemont o Illa diuen, diuen, diuen. I l’Aragonés, a corre cuita, com si encara gestiones fen propostes a dojo. Sobre la sequera, sobre les piscines, sobre els que sense tenir vivenda podran ser empadronats, sobre els lloguers, i només estem en precampanya.
Aragonès que ha “governat” amb solitari, de vegades amb el suport dels del 155, pressupostos del 2023, és el que podria explicar-nos els seus èxits. Doncs no, no ho pot fer ates que el desastre ha estat la màxima de la seva gestió autonòmica.
Fins i tot ha fet, en termes institucionals, el que mai s’ha de fer; desobeir les decisions i acords polítics al Parlament de Catalunya: El Parlament va aprovar no activar cap procés per aprovar una llei de claredat i l’Aragonés com resposta va constituir un “comitè d’experts” va dir per preparar-la.
No cal parlar del fiasc d’unes oposicions, del informe Pisa, de la sequera, de les presons, del increment del deute, de que a Catalunya és l’indret on es paguen mes impostos autonòmics, etc.
Els seus èxits amb solitari son tant grans com la seva alçada estratègica que ara sembla obstinadament dirigida contra el President Puigdemont atacant-lo de que no fa propostes.
ER a les darreres eleccions que va quedar per un diputat més per sobre de Junts, ha dilapidat la unitat estratègica, el valor institucional, acceptar les destitucions per acció judicial de diputats i Presidents, creure’s els informes policials pel damunt de la catalana, signar acords per la independència, no complir-los, i fer creure que han esta els de Junts els que va abandonar.
No és que tinguem un duel entre líders, Illa contra Puigdemont. Els que volem la independència de Catalunya, per poder tenir els més de 22.000 M€ cada i any i revertir-los aquí. Senzillament és per deixar clar on volem estar. Amb Catalunya dins del concert dels Estat democràtics del mon complidors dels seus pactes i acords, o amb l’Estat espanyol, que continua espoliant-nos, que vol minoritzat la nostra llengua, que ens maltracta amb les inversions tractant-nos com ciutadans de segona i que com sempre son incomplidors als acords utilitzant l’Estat i les seves clavegueres.
Això és el que decidirem el dia 12 de Maig; o Catalunya dins d’Espanya i del seu Estat, ho acabar el procés per una Catalunya lliure. No hi ha més. I Puigdemont representa Catalunya i l’Illa l’Estat espanyol. I punt. La resta que és presenta en termes catalanistes, independentistes, progressistes, han d’entendre que aquest cop ens ho juguem tot. Fem que l’enemic numero u del Estat espanyol, de la dreta i esquerra espanyola, de les clavegueres del Estat, del poder judicial, el MHP Carles Puigdemont guanyi amb nitidesa i amb el màxim suport, ens va, segur més que la vida del moment, ens va el nostre futur.