Definitivament, ara ens adonem del peu que calça’n els espanyols. Pactar una constitució, on quedes reflexat que és tancava una etapa i ningú guanyava, van ser les voluntats si més no d’una de les parts. El resultat d’aquell pacte ha estat subvertit i ara la llei de “concòrdia i de reconciliació”, la seva sacrosanta constitució, està segrestada pels de sempre, els espanyols de Madrid. Ells han decidit que ningú esta per sobre de la seva constitució i que ells els espanyols són els que la guarden, la glorifiquen i la interpreten. Ells com sempre han traït les voluntats democràtiques i de convivència dels que fins i tot en algun moment podríem haver estat espanyols.
23 anys del peix al cove donen per molt. Pactes inconfessables amb el PSOE primer i el PP després, donava patina espanyolista d’encaix, tot i que quan disposaven de majoria absoluta, aquí, no pescàvem peixos i fins i tot el cove n’era foradat.
El grup de la minoria catalana, CiU, amb el seu portantveu com estendard espanyol, s’ha posat sempre al costat del govern espanyol de torn, tant si havia peix com si no i quan ni havia no arribava ni ha seitó. En deien responsabilitat de país, espanyol clar. Mentrestant, Catalunya no només no en treia res, sinó que les inversions en infraestructures cada any quedaven aturades pel següent, fins arribar on som ara.
De fet, CiU a Madrid s’ha convertit en la coartada política de l’estat. Recolzar la majoria de pressupostos espanyols, els ha donat la llibertat per fer les seves infraestructures i abandonar la que ens calien a nosaltres per ser competitius. Aquest recolzament no era necessari, els governs espanyols haguessin fet exactament el mateix, però fer-ho potser ben ve valia un passaport diplomàtic espanyol i ser president d’una comissió espanyola al Congrés.
Els espanyols modifiquen la seva constitució quan ho creuen convenient i tenen tot el dret, des de la ribotada de l’estatut de Catalunya al Congrés espanyol i al Tribunal constitucional espanyol, és la seva. Si no hi cap l’Estatut català, a la seva constitució, aprovat pel Parlament català i amb un Referèndum, vol dir que nosaltres els catalans tampoc i cabem.
El que és més inaudit i sorprenent, és que després de dir-nos els espanyols del peu que calçant, encara tinguem entre nosaltres representants de Catalunya a Madrid recolzant mesures que després seran utilitzades en contra nostra. El control del dèficit pressupostari va ser la justificació per reformar la constitució espanyola, però la lletra petita ja deia que havia de ser l’estat el que controles el dèficit, doncs el dèficit no era autonòmic era d’estat i amb conseqüència d’Espanya.
Ara en patim les derivades, ells no ens paguen el que ens deuen i ens acusen de gastar més del que tenim, fins i tot de malgastar. Ara ells ens imposen les condicions de dèficit, de com pagar i de com accedir al diner de l’estat que prové de l’espoli de Catalunya. Altra cop el grup Parlamentari de CiU a Madrid ha tornat ha donar legitimitat perquè el govern espanyol ens acolli.
Ara be el que ja és insòlit i no entenible, és que quan estem profundament immersos en una recentralització de competències, quan estem sotmesos a una asfixia econòmica sense precedents, quan estem dins d’un procés per d’Espanya l’única nació, quan tenim un estat capaç de generar insidies, quan se’ns tracta de nazis, encara CiU a Madrid és permeti la gosadia de recolzar un govern espanyol del PP que menteix i que del que en tregui a Europa, segur que Catalunya no en veurà ni un euro.
No Srs. de CiU no és compatible recolzar el govern espanyol que ens la esta fen passar magres i al mateix temps recolzar-los. Nosaltres no hem de demostrar absolutament res, són ells els que han trencat el pacte, són ells els que només volen una sola identitat, són ells els que ens menystenen i nosaltres de moment l’únic que podem fer és no donar-los més legitimitat, altrament CiU en cap cas liderarà finalment tot el procés.
Aquest escrit només vol que serveixi de reflexió. El President Mas ens ha demostrat que podem tenir líders que diuen i fan el mateix a
Catalunya que a l’estat espanyol. De moment CiU A Catalunya fa i diu el que ara ens convé i CiU a Madrid de moment continua fent allò que tant convé a Espanya. Mentrestant a Madrid CiU vol ser part d’Espanya amb consulta inclosa, a Catalunya CiU proposa només la consulta. CiU té un problema en el moment que una part defensa la consulta i s’abona per un resultat espanyol i l’altra només defensa la consulta com eina democràtica i participativa. Tenim un problema i és diu Duran i Lleida.
RSS Feed
