És absolutament extraordinari. Les exportacions de bens i equips està com mai. Empreses internacionals i estrangeres venen a instal·lar-se a Catalunya com mai, i ara el nou govern espanyol no només no ens amenaça judicialment i policialment, sinó que ens promet diàleg. El tema negociació de moment a la nevera. Extraordinari malgrat tenir un Estat facilitador per esfondrar-nos i una part dels poders econòmics a la contra.
Qualsevol “marcia” que ara mateix aterri a Catalunya, malgrat Ciudadanos, PP i PSOE, veuria que és troba en un país on és pot triar que fer i on anar. Catalunya lloc de pau, i així ho han entès al exterior desprès d’ingents manifestacions pacifiques. Al estranger, sembla que venir a Catalunya no fa por. El discurs guerra civilista del Borrell, del Rivera, Albiol i Arrimades, en cap cas ha estroncat l’allau de turistes que han vingut, venen i vindran.
Si, sembla que tot el que va succeir l’any passat, a més de no afectar la vida diària dels catalans, ja fos historia. Una historia que alguns sembla que volen oblidar. Fer-ho te conseqüències.
Oblidar que varem fer un Referèndum legal. Oblidar el 155. Oblidar la repressió policial i judicial. Oblidar que tenim presos politics i exiliats. Oblidar que en van dir que els vots dels catalans no valen res, i oblidar que tenim majoria al parlament desprès de les eleccions del 21D, és oblidar perquè volem ser lliures i normalitzar tot el que hem patit.
Oblidar que ens van retallar el nostre Estatut. Oblidar la persecució i negació de la nostra llengua. Oblidar que RENFE-ADIF no va ni en patinet. Oblidar que a dia d’avui tenim una sola via de tren per anar a Castelló. Oblidar que malgrat Europa el vol, Espanya ens nega el corredor del Mediterrani. Oblidar que no gestionem ni ports ni aeroports de Catalunya. Oblidar l’incompliment sistemàtic en inversions, que ens fa no ser prou competitius. Oblidar que l’Estat recapta el 95% dels nostres impostos, i que aproximadament 16.000 milions d’euros se’n van per no tornar. Oblidar que sistemàticament volen liquidar la immersió lingüística i el model escolar català. Oblidar que un TC polititzat ens atura un grapat de lleis socials. Oblidar que no podem ser solidaris amb els foragitats per guerres i perseguits politics, i oblidar que Espanya, mai acceptarà que som subjecte polític, és un greu error si no és fa el que calgui perquè no s’oblidi.
Si ara l’Estat, que de moment té un govern del PSOE, no ens amenaça, ras i curt vol dir que som bons minyons. Si ara abdiquem de la confrontació, això si pacifica, esperant i confiant amb tenir diàleg, de moment sense continguts, ras i curt vol dir que acceptem l’autonomisme com a mal menor. Sobre tot desprès d’escoltar les declaracions d’alguns ministres.
ERC ja ens va dir per on aniria la seva nova estratègia el dia que va renunciar a investir Puigdemont. El PDeCAT, també ens ha dit per on van les coses i sembla que volen recuperar allò tant tronat del peix al cove. Ara ERC i el PDeCAT, a més de refredar, voldran neutralitzar l’era del Govern Puigdemont. Segurament no hi haurà Diplocat. Segurament no hi haurà cap proposta legislativa a favor de la República ja proclamada. Segurament el Consell de la República anirà amb patinet, i el que és més greu, ara faran tot el possible per neutralitzar la ANC i Òmnium.
Diàleg, i tant, però perquè fer? Per prendre cafè i fins el mes vinent. Diàleg i negociació són conceptes inseparables en política. Ara bé, si la negociació i diàleg és per resoldre el conflicte amb els presos politics i exiliats, no anem bé. Punt zero, presos i exiliats a casa. És possible, i tant, només cal dos disposicions politiques i tècniques, la primera és acostar els presos a Catalunya, la segona mandatar al nou fiscal general que retiri totes i cada una de les acusacions.
Mentrestant això no succeeixi, confirmarem que el nou govern espanyol és més del mateix. Diàleg sense mesures prèvies, ofertes de normalització institucional demanant oblit i renuncies no és el camí.
President Carles Puigdemont, nosaltres no volem oblidar. Enceti el Comitè de la República. Sigui el nostre líder civil i institucional i proposi l’estratègia per implementar la República i que hem de fer a les properes eleccions municipals. Vostè va aconseguir més de 47.498 voluntaris per preparar l’1 d’Octubre. Vostè, si vol pot acabar amb les vel·leïtats partidistes d’un tacticisme exasperant. President faci, i segur que tindrà tot un exercit al costat, però no trigui, que l’interes perquè oblidem, ara, pels unionistes i eixampladors és la seva prioritat.
RSS Feed
