El corporativisme funciona arreu, però a l’Estat espanyol és manifesta amb cruesa. Podem afirmar que el corporativisme és d’arrel sectària i propens a utilitzar el que calgui per defensar els interessos de col·lectiu. Interessos que acostumen a ser econòmics i de poder general.
Veure com els advocats de la defensa de Mas, Ortega i Rigau, s’esmercen per dir-nos que creuen amb la justícia espanyola, ens ha situat dins d’un discurs de complaença i d’un respecta a una justícia espanyola que com a mínim, i pels fets que comentarem s’hauria de posar en qüestió.
Veure també com avui a la tertúlia de RAC 1, tertulians de l’àmbit judicial, han proposat que creuen amb la independència del poder judicial i el respecta a la professionalitat de fiscals i magistrats, també ens sorprèn.
És possible que magistrats instructors i sentenciadors facin us de la objectivitat i d’una aplicació de les lleis el seu leitmotiv. Segur. Malgrat tot la justícia, tota, no pot estar a expenses de la casualitat si el fet general diu el contrari.
La fiscalia espanyola, és part indestriable de la justícia espanyola, diuen. Són funcionaris de carrera i amb una estructura piramidal on els “jefes” ordenen i fan complir les decisions de la fiscalia general que depèn directament del ministre de justícia. Per tant és obvi que la fiscalia no forma part del poder judicial independent en tant que depèn administrativament i políticament d’un ministre, i del govern de torn.
Cal esmentar i per que quedi clar que la fiscalia, sempre, i diem sempre, és la part acusadora i la que insta a la magistratura a incoar processos i diligencies.
El primer fet que destaquem per la seva rellevància, és el paper de la fiscalia amb el 9N. Primer cal destacar que la junta de portaveus dels fiscals de Catalunya, van emetre un dictamen on deien que no veien causa de cap tipus per jutjar el N9. Segon, que a instancies del fiscal general de l’Estat s’instà obrir un judici penal pel N9. Mana el cap i punt.
Destaquem també, com la fiscalia en el cas NOS, és converteix en part de la defensa i fins i tot insta al jutge que tanqui el procés amenaçant de desacato i prevaricació. Jutges apartats de la carrera judicial, per intentar fer justícia o per lluir drets constitucionals, és a l’ordre del dia.
Homs insta a la fiscalia que obrin causa contra el govern espanyol per desobediència al Tribunal Constitucional. La fiscalia diligentment, no només ha arxivat la denuncia, sinó que Homs rep un advertiment. La Generalitat a d’obeir i el govern espanyol no.
Quants fiscals han obert causa fent costat les resolucions del Tribunal Constitucional d’obligat compliment, cap que no afecti a Catalunya.
Quants fiscal han obert causa pels insults i amenaces que dia si i altra també rebem els catalans, independentistes o no, cap.
Quants fiscals han obert causa penal contra uns informes, dossiers, sorgits del Ministeri de l’interior, UDEF, que s’han demostrat falsos, cap.
Quants fiscals, han obert causa contra el ministre Fernández per les declaracions gravades dient; “nos hemos cargado la sanidad” o “esto lo afina un fiscal”, cap.
Quants fiscals han instat al govern espanyol per que compleixi els seus pressupostos i el pactes establerts amb les CA, cap.
Avui i d’acord la sentencia han empresonat sense fiança al Correa, Crespo i Álvaro Pérez, i curiosament el seu advocat Duran, ha denunciat que la sentencia ja feia dies que estava feta. Vaja exactament com han fet els diaris de Madrid amb el judici del 9N. Salvant les distancies, clar. Potser els del PP volen amortitzar la seva corrupció penant a uns quants dels seus servidors, amb l’objectiu de salvar el partit i Rajoy. Si més no ho sembla.
Que els unionistes defensin, sense fissures la seva justícia, és normal, n’és la seva. El que és estrany, és que siguin els nostres, els que estan a favor del dret a decidir, i la independència els que pretenguin fer una valoració positiva de la justícia espanyola.
Si denunciem, o insinuem que tenim un judici polític, el del 9N, no si val dir-nos a la ciutadania que els servidors de la justícia espanyola són uns crac.
Ens toca ser valents. No ser-ho voldria dir que el corporativisme s’usa per un si de cas i preveient allò que potser succeeixi o no. De fet defensar la fiscalia avui vol dir defensar al govern espanyol del PP i la manca d’independència del poder judicial.
Avui hem sabut que el govern del PP a amnistiat als primers condemnats per la seva justícia. Ells la fan i ells la desfan. De tot plegat s’han diu independència judicial i justícia. Els plebeus els que no som juristes, ara, tenim seriosos dubtes de lo justa que és la justícia espanyola i els fets malauradament ens donen la raó.
Alguns de la corda deuen pensar que com tenim l’escola judicial espanyola a Collserola, se’ls i pot empeltar quelcom de País. Doncs no, estem en disposició d’afirmar que és una escola classista, excloent i d’arrel castellana i espanyola. Com a molt només s’usa el Bon dia, la resta castellà. Deu ser per allò de la normalització lingüística.
RSS Feed
