Sembla que l’equip de Govern ER + JxCat, van pactar recolzar i treballar per competir per la concessió de l’olimpíada de neu del 2030.
Sembla també que l’Estat espanyol a traves del seu departament olímpic i esportiu i esta d’acord sempre que l’Aragó i Catalunya ho facin sota l’estendard de la roja i gualda i que Catalunya i l’Aragó comparteixin al mateix nivell les responsabilitats.
Ho sabem i en son conscients que un esdeveniment com una olimpíada, determina canvis de tot tipus. La de Barcelona va suposar obrir la ciutat al mar i un canvi per la mobilitat extraordinaris. Això si, tothom va saber que les olimpíades que és feien a Barcelona, eren en nom d’Espanya i que el seu màxim dirigent, feixista en els temps de Franco, Samaranch ho certificava.
Avui i desprès de l’1 d’octubre, el context ens permet dir i potser confirmar que qualsevol esdeveniment que Catalunya pretengui fer amb alguna Comunitat autonomia i amb Espanya i el seu Estat, només pot suposar que l’independentisme ha aparcat el procés d’alliberament “sine die”.
La cosa no va de si tindrem neu o no, per causes de la climatologia. Tampoc va de que unes olimpíades blanques suposaran un canvi estructural i de coneixements per evitar el buidatge poblacional. Tothom que ho vol saber, sap que tot el referent a la neu és estacional i la resta de l’any es de lleu i esbarjo, cosa que suposa construccions de segones residencies, nous hotels i restaurants, que sempre estaran supeditades a moments econòmics i lluny de creació de riquesa en termes productius i d’innovació.
Però el pitjor no és transformar la riquesa natural d’indrets meravellosos en altres que segur tindran a veure amb el canvi climàtic i l’especulació de tot tipus, sinó que el Govern de ER i JxCat, pretén dir-nos que unes olimpíades són la millor, o potser única forma de que el nostre Pirineu sobrevisqui a la despoblació i obtingui la categoria d’indret per afavorir als seus residents.
Poca imaginació per equilibrar el territori. Poques o cap proposta autòctona i de país. Poca despesa pressupostària per millorar la mobilitat. Menys mal que l’aposta per les comunicacions amb la fibra optica va endavant.
Oferir a inversors indrets tant extraordinaris com al Pirineu, requereix regular quines industries es poden construir i quines no. Això si, amb totes les avantatges pecuniàries i de mobilitat. Inversions que ofereixin durabilitat i promoguin la formació professional i tècnica adequats.
Però el que un Govern que diu que vol i treballa per la independència no pot fer és el paper de botifler, estrassa i mesell per molt que inicialment Espanya i el seu Estat ens regalin finançament. Perquè ningú en tingui dubtes, serien unes olimpíades a major gloria d’Espanya.
I que quedi clar, soc càrrec electe i militant per JxCat a Santa Coloma de Cervelló i m’oposo obertament a que Catalunya faci conjuntament amb Espanya unes olimpíades. El dia que siguem Estat independent, República catalana, en parlem.
RSS Feed
