D’acord hem estirat més el braç que la màniga. L’estat espanyol ho ha fet i nosaltres a Catalunya també. Reconeixeu-ho, és just i posar ordre a una despesa que genera deute, és el que toca fer.
El que no s’entén, per molt que ens ho expliquin del dret i a l’inrevés, és el fet immoral que les empreses publiques abans i privades ara, generin incessantment any rere anys beneficis astronòmics i per sobre de la realitat econòmica. Aquest desfici per generar beneficis tot i que suposi perjudicar al pobre consumidor i contribuent hauria d’estar regulat.
No és que proposem un tipus d’empresa socialitzada i quer no generi benefici pels accionistes, no és això el que volem. Si tothom considera, i així ho sembla, que som dins de la major crisis econòmica dels darrers anys i que encara en tenim per una estona per sortir-nos-en, seria just que les carreges de la crisis fossin més compartides.
Ara les empreses publiques, semipúbliques o privades, carregen el mort de la crisis bàsicament als treballadors. Per això un reforma laboral i per això una pujada dels impostos directes i indirectes a més de tots els serveis indispensables per mantenir el mínim confort de vida.
En el pitjor dels casos, ho podríem acceptar, si no fos que l’altra part, la empresarial, continua amb objectius de beneficis extraordinaris malgrat estar immersos amb una crisis desbocada i sense un final a prop.
Veure com Abertis, genera 287 milions de beneficis en el primer semestre i tots gracies als peatges catalans, ens preocupa, repartir bons calerons als accionistes està bé, però mantenir la pressió de barrera amb increments anuals per sobre del IPC, és immoral i no està bé (El Punt Avui). Veure com Caixa Banc, La Caixa, dobla els seus beneficis respecte el 2012 i els situa en 408 milions d’euros ens congratula(Nació digital.cat), tenim un banc al que no ha calgut injectar 24.000 milions de diner públic com a Bankia. Ara bé el que també ens sembla immoral, és com han generat els beneficis. Posar preu a qualsevol operació, enganyar als clients amb les preferents i altres productes tòxics, executar els desnonaments hipotecaris i desprès fer-ne negoci a les subhastes, tot plegat és immoral i fot fàstic.
Si el model de societat que volem construir quant siguem lliures és el que permet que empreses i empresaris no contemplin la solidaritat en temps de crisis, o és que no fem las coses be, o és que potser no ens mereixem fugir don som ara.
Hem de tindre bons amics, que ens ensenyen el bo, i perversos i cruels enemics, que ens impedisquen obrar malament. Diògenes
RSS Feed
