Els periodistes, llicenciats, tenen com els metges un codi deontològic, que hipotèticament els obliga. Els obliga fer la seva feina periodística d’investigació i informació, amb la màxima objectivitat i veracitat.
La mitjana dels professionals del periodisme, avui és decebedor, practiquen la mentida, les falses informacions, la subjectivitat permanent i el pitjor de tot, alguns estant venuts, a qui sigui, per diners o per una certa popularitat.
Deu nido el poder que aquest professionals, que a traves dels medis de comunicació, tenen. Va ser un nazi qui va dir que una mentida repetida un milió de vegades, es converteix en veritat.
Al estol conegut de periodistes sense principis ni dignitat professional, hauríem d’afegir als tertulians, amb la paraula fàcil, simpàtics, o mes o menys estupends.
A Catalunya, que fins no tenir la nostra televisió i radio publiques, hem patit la perversió informativa del franquisme feixista, preteníem fer i tenir dels mitjans de comunicació una informació veraç i sobre tot fer país, partint de la nostra llengua.
Avui ni veracitat ni país. Sempre parlem de la majoria no de les excepcions, que per cert, aquests, amb poca audiència.
El control del mitjans audiovisuals públics de Catalunya, avui estan controlats pels socialistes espanyols i ER, Junts te adjudicat el paper d’estrassa.
Doncs ve al que anàvem, TV3 i Catalunya Radio, eines publiques i amb el control pressupostari de la Generalitat i Parlament de Catalunya, han esdevingut l’eina més partidista i ferotge contra tot el que te a veure amb els exiliats, i Junts per Catalunya.
De res ha servit protestar. El poder judicial espanyol i els cossos repressius mai castigaran als aliats tàctics o estratègics.
Comprovar que els espanyols d’esquerres, fan mans i mànigues per destruir als adversaris politics, entristeix. Que ho facin periodistes i tertulians comprats fa ràbia.
La obvietat és clara i diàfana, ni Puigdemont s’assembla a Junqueras, ni ER és com Junts per Catalunya. Junqueras menteix i modifica relats per enfervorir-se ell i els seus. Puigdemont, el que fa, ho fa per Catalunya.
Seria bo que els periodistes i opinadors variats s’atenguessin als fets i s’ajustessin a ells. Però no, España i el seu Estat, mai ha pagat preu per mentir, per difamar i per dictar sentencies injustes. I ja pot la Unió Europea, la seva judicatura sentenciar al Estat espanyol, que sense avergonyir-se s’ho passa per l’engonal.
Ara sembla que politics, periodistes, poders fàctics, tertulians de baixa estofa i demes patuleia del nostre univers, han opinat i opinen sobre el que va dir a Brussel·les, el MHP Carles Puigdemont i quin serà el camí de Junts.
Els mes agosarats afirmen que el pacte entre Junts i el PSOE està servit i que tindrem amnistia i que Junts per fi ha tornat ha entomar el camí convergent. El de la negociació i peix al cove.
Els il·luminats, no tant agosarats, diuen que el camí que ha proposat el President, no resolt res. I ara han sortit els guardians de les essències franquistes d’esquerres a dir que d’amnistia res de res. Vaja com si Puigdemont nomes hagués parlat d’amnistia.
Seria bo que tothom fins i tot alguns de Junts, fessin una bona lectura i millor comprensió del text llegit pel MHP Carles Puigdemont. Ni menteix ni fa volar coloms. Fidel a la màxima de; no investirem a canvi de res, el President va dir:
Legitimitat del 1 d’octubre, sense renunciar a la via unilateral com recurs legítim per defensar els drets dels catalans. Amb el reconeixement èxplicit de la seva legalitat i abans de qualsevol negociació.
Reconeixement de la legitimitat democràtica del independentisme amb la retirada immediata policial i judicial que el moviment independentista és terrorista.
Reconèixer que l’1 d’octubre no va ser un fet delictiu, com tampoc ho va ser la declaració d’independència.
Una llei d’amnistia que inclogui l’ampli espectre de la repressió iniciada des d’abans de la consulta del 9 de novembre del 2014.
I fer tot això abans de començar la negociació estricta per la investidura. Afegint que, serà indispensable i irrenunciable la presencia d’un mecanisme de mediació i verificació que aporti les garanties del compliment i seguiment dels acords. Arrodonint-lo amb el que seria una irresponsabilitat emprendre una negociació de futur que no compti amb aquest mecanisme.
Per acabar, ho va deixar pou clar dient; totes les mancances que te Catalunya i els catalans, no ho resolt l’autonomisme ni el constitucionalisme espanyol.
Tothom podrà opinar, i tant, però el que ningú podrà dir es que la conferencia del President va ser clara, concisa i sense cap renuncia i qui digui el contrari, interpreti o desdibuixi el contingut, menteix hi si estesi’m en una democràcia, castigat.
RSS Feed
