Le misèries humanes de vegades no tenen límits. Las col·lectives també. Oriol Junqueras, president de ERC, avui i un article al diari ara, proposa construir “una aliança per la República Catalana”. Això si només d’esquerres. I afegeix: “crec que és crucial que els catalans i les catalanes tinguin l’oportunitat de sumar-se a una opció de canvi en tots tres àmbits (independència, justícia social i regeneració democràtica), que pugui esdevenir hegemònica en el cicle que obriran les eleccions plebiscitàries i constituents que tindran lloc el proper 27 de Setembre”.
Per fi i ara si sense embuts ERC i l’Oriol Junqueras ho deixen tot clar. El que volen per damunt de tot és guanyar les eleccions del 27 i fer-ho amb una “aliança” amb les esquerres. Tenen clar que sols ho tenen pelut per guanyar. Junqueras vol guanyar per ser el proper President de la Generalitat, que de moment serà autonòmica, i afegim i te tot el dret a fer i proposar el que vulgui, només faltaria. El que passa és que la proposta de ERC i en Junqueras està molt lluny de la transversalitat que predica la ANC, Òmnium i l’AMI. La seva proposta és directament excloent d’una part i en cap és de País, és d’un tros del país.
En política tothom comet errors. Ara però, els de ERC comencen a ser perniciosos i contraris a garantir la victòria del 27. ERC i Junqueras sense dir-ho obertament van rebutjar la proposta del President perquè estaven atrapats i desprès de la campanya soterrada contra ell i CiU, que han dut per terra mar i aire per situar-los a la dreta i en el mon de la corrupció, no podien acceptar la proposta del President Mas. Fins i tot acusen la incapacitat d’esmenar-se i reconèixer que CDC està per la independència, el President Mas també i que han fet fora qualsevol sospita de corrupció dins de CDC, sobretot perquè si ni hagués, algú creu que Espanya no l’usaria.
Amb el que no comptaven els de ERC i l’Oriol Junqueras, pel que és veu, era que CDC i el President Mas, no només no s’arronsessin, sinó que són els que lideren el procés, i la confrontació amb l’Estat espanyol. La trencadissa amb els de Duran i Lleida, ho acaba d’arrodonir. Tampoc s’ho esperaven.
No acceptar la proposta del President Mas per fer una Llista unitària, de País i transversal, era la formula que permetia convertir les eleccions autonòmiques i sense matisos en plebiscitàries i a més aplanava el camí per constituir el Govern de concentració per després del 27. ERC i Junqueras, no han volgut per un dia i per una vegada prescindir de la ideologia i del partit. Sembla que Catalunya i la seva llibertat no s’ho val.
Ara, les coses són com són i ERC difícilment és bellugarà don és. Ho acaben de demostrar a l’Ajuntament de Barcelona. És gairebé segur que si que faran la seva “aliança d’esquerres”. El que dubtem és que sigui una “aliança” per la independència. Potser el que en el fons proposen és una aliança per fer fora al President Mas i CDC.
El que escriu, sempre ha considerat estar ideològicament més la esquerra que a la dreta, tot i que ara fins i tot tinc problemes existencials. Ara bé el que si que tinc clar, és saber que els fets determinen, i quan els fets s’alcen tossudament, triar costa ben poc i jo i els meus ja hem triat Artur Mas. Per la seva coherència, perquè compleix el que diu, perquè se la està jugant per mi i els meus i sobre tot perquè ha demostrat que Catalunya està per sobre de CiU i de Convergència Democràtica de Catalunya.
RSS Feed
