Ni ERC ni l’Oriol Junqueras han volgut construir una opció unitària per la independència. Els de la CUP tampoc. Potser una d’esquerres encaria si veurien amb cor. Amb CDC o amb CiU, desprès dels fets dels darrers tres anys i d’uns tripartits segur que no.
El trencament del procés hagués estat inevitable si finalment el President Mas i ERC, acompanyats de la ANC, Òmnium i la AMI, no haguessin arribat a un acord sobre el full de ruta per fer les eleccions el 27 de Setembre. Fins i tot la victòria del 9 N, per alguns s’ha convertit en un desastre. És el de sempre, el meu èxit val, el dels altres no, tot i que benefici el procés i Catalunya.
Ara i abans de la constitució dels nous Ajuntaments, tot sembla indicar que una part significativa del full de ruta acordat, ni és compleix ni possiblement és complirà. Alguns han tirat pel dret. Uns per garantir-se la cadira, d’altres per fer mèrits davant de les seves direccions partidistes i d’altres senzillament per fòbies personals. Sigui com sigui, cada dia ens anem apropant al 27 i en lloc de sumar sembla que ens entestem en restar.
Podria ser, i així ho va insinuar la portantveu de CDC i alcaldessa de San Cugat, Mercè Conesa, que els incompliments d’una part dels acords signats del full de ruta per ERC, tingués conseqüències. Una amenaça en tota regla. L’avís per navegants; “la data del 27 que podria quedar en suspens, és clar i evident”.
Malgrat tot, som dels que creiem que aquesta situació d’incompliments no debilita al President Mas. Modificar, amenaçar amb el canvi del 27, no només aniria en detriment de l’operació del President sinó que la credibilitat del President mimbaria amb els atacs oportuns que rebria d’uns i dels altres.
Ara el que toca és fer i actuar des de el compliment del pacte i dels interessos de Catalunya. Els que incompleixin quedaran retratats i no cal fer ni dir res més.
El President, si és cert que vol tirar endavant la seva proposta, la de fer amb la voluntat de guanyar. Guanyar amb majoria absoluta i això només és pot fer motivant i raonant que aquest cop la votació ni és autonòmica, ni és de gestió, ni és ideològica, ni és de dretes, ni és d’esquerres, aquest cop és per Catalunya, per un procés constituent i per dir al mon que ningú mai més ens trepitjarà la nostra dignitat com catalans.
El President ara ja pot fer i bastir el seu full de ruta. Ara ja no està lligat de peus i mans. La construcció dels nous Ajuntaments i el posicionament d’Unió, el legitima per tirar endavant tant si el segueixen com no. Faci vostè tot el que toca, que com el 9 N els patriotes de Catalunya no el deixarem sol.
El trencament del procés hagués estat inevitable si finalment el President Mas i ERC, acompanyats de la ANC, Òmnium i la AMI, no haguessin arribat a un acord sobre el full de ruta per fer les eleccions el 27 de Setembre. Fins i tot la victòria del 9 N, per alguns s’ha convertit en un desastre. És el de sempre, el meu èxit val, el dels altres no, tot i que benefici el procés i Catalunya.
Ara i abans de la constitució dels nous Ajuntaments, tot sembla indicar que una part significativa del full de ruta acordat, ni és compleix ni possiblement és complirà. Alguns han tirat pel dret. Uns per garantir-se la cadira, d’altres per fer mèrits davant de les seves direccions partidistes i d’altres senzillament per fòbies personals. Sigui com sigui, cada dia ens anem apropant al 27 i en lloc de sumar sembla que ens entestem en restar.
Podria ser, i així ho va insinuar la portantveu de CDC i alcaldessa de San Cugat, Mercè Conesa, que els incompliments d’una part dels acords signats del full de ruta per ERC, tingués conseqüències. Una amenaça en tota regla. L’avís per navegants; “la data del 27 que podria quedar en suspens, és clar i evident”.
Malgrat tot, som dels que creiem que aquesta situació d’incompliments no debilita al President Mas. Modificar, amenaçar amb el canvi del 27, no només aniria en detriment de l’operació del President sinó que la credibilitat del President mimbaria amb els atacs oportuns que rebria d’uns i dels altres.
Ara el que toca és fer i actuar des de el compliment del pacte i dels interessos de Catalunya. Els que incompleixin quedaran retratats i no cal fer ni dir res més.
El President, si és cert que vol tirar endavant la seva proposta, la de fer amb la voluntat de guanyar. Guanyar amb majoria absoluta i això només és pot fer motivant i raonant que aquest cop la votació ni és autonòmica, ni és de gestió, ni és ideològica, ni és de dretes, ni és d’esquerres, aquest cop és per Catalunya, per un procés constituent i per dir al mon que ningú mai més ens trepitjarà la nostra dignitat com catalans.
El President ara ja pot fer i bastir el seu full de ruta. Ara ja no està lligat de peus i mans. La construcció dels nous Ajuntaments i el posicionament d’Unió, el legitima per tirar endavant tant si el segueixen com no. Faci vostè tot el que toca, que com el 9 N els patriotes de Catalunya no el deixarem sol.
RSS Feed
