![Picture](/uploads/8/5/4/0/8540885/published/logotipxxss-primaries.png?1547410086)
Els que s’autoanomenen d’esquerres, sembla que tenen el copyright del que vol dir progressisme. Progrés per millorar les injustícies socials i fer-ho des de l’eina més antiga moderna, els partits. Partits i sindicats són les organitzacions per avui decidir el futur de la societat.
Les seves propostes congressuals "avalen" que les seves direccions tinguin la capacitat per executar-les i d’ells depèn el model democràtic, la transparència i millorar la participació. Diuen.
Fins a dia d’avui, a Catalunya i Espanya, han estat els partits, a traves dels seus òrgans de direcció, els que han decidit qui pot ser candidat a unes eleccions. La població només ha pogut triar la papereta. L’aposta dels partits és clara, si vols participar, afiliat. Tot i que darrerament han obert la participació als programes, no als seus candidats. Els candidats, llistes, malgrat que ara recentment facin primàries internes, sempre finalment és l’aparell del partit qui guanya l’aposta. ERC amb el canvi de candidat a l’Ajuntament de Barcelona, amb primàries incloses ens demostra que qui decideix sempre és la direcció.
Que són les primàries obertes que la ANC recolza? Doncs una forma de fer on decididament qui triïn siguin els ciutadans. Una tria per escollir la voluntat majoritària. Una tria on els que decideixen no són els aparells de partit. Una tria on la participació popular determini qui és i són els millors candidats.
Segur que la proposta és tant trencadora que fins i tot pot fer envermellir als que demanen participació per desprès fer el que vulguin. No hi ha participació ni transparència de cap procés, sense el control de la ciutadania. Els partits, tenen tantes servituds, que són al mateix temps enemics del que proposen: Participació i transparència. Gasten tantes energies pel partit, que s'obliden dels objectius.
No és pot demanar participació sense donar el poder de decidir a la ciutadania. Fer-ho, perquè després una executiva, “x”, sigui la que decideixi, és la llavo dels desencís i de creure’ns que tots el politics són el mateix.
L’apoderament popular, la participació, la responsabilitat, la transparència, són conceptes que no practiquen els partits. Fem de les primàries un tomb a la manera de fer política. Nosaltres decidim, nosaltres ho podem canviar, i no depèn de ningú més.