Només poden estar contra la independència de Catalunya aquells que no la volen lliure i que probablement mai s’ha l’estimaran.
Aquells que volen que Catalunya sigui propietat pels segles dels segles de l’Espanya castellana no defensen res més que els seus privilegis. Quan Catalunya deixi de ser propietat d'Espanya ni podran viure com ara, ni seran res en el concert mundial de la intel·ligència.
L’alcalde de Saragossa i ex ministre socialista Belloch, demana que ens suspenguin l’autonomia i unes quantes coses més. Un socialista més que s’endinsa en l’univers de la amalgama espanyolista antidemocràtica, impositora i miserable. El PSOE pot defensar la unitat d'Espanya fins on vulgui, però negar-nos el dret que te qualsevol poble a votar el seu futur, només ho fan els partits que no creuen en la democràcia.
Els socialistes espanyols continuen amb la seva croada. Volen reformar la Constitució espanyola i ara l’emmarquen dins de la tercera via, proposada pels unionistes a Catalunya, fonamentalment en Duran i Lleida, més algun empresari sense escrúpols que a dia d’avui continua demanant un nou pacte fiscal.
Existeixen indicis d’un canvi d’estratègia del govern espanyol vers Catalunya. Ara ens volen estimar. Això si, demostrant que qui mana és Espanya. Ho fan amb les seves lleis re centralitzadores i anorreadores. Ara els veurem sovint per les seves possessions catalanes amb la intenció clara de fer-nos més por i demostrar que tenen a Catalunya un “vassallatge incontestable”.
Escoltar al que va ser Vicepresident de la Generalitat Carod Rovira, sempre, tot i no compartir sentencies, és un plaer. Segona edició del seu llibre premonitori “2014”, una molt bona presentació acompanyat de politics i ciutadans, per fer un anàlisis acurat i creiem molt encertat: “El procés ha de ser conduit per un govern fort i sense vel·leïtats disfuncionals”, continua dient-nos que ara el Govern que depèn d’un suport extern, més d’una federació, és un "artefacte inestable". Ell afirma que així el procés pot fracassar. El que no sabem és si vol un govern fort “d’esquerres” o un govern de concentració i transversal, o un govern liderat pel President Mas amb majoria absoluta.
Gran en Carod. Llàstima que fos el seu ex partit qui treballes a les darreres eleccions per que el President Mas no tingues l’estabilitat que requereix el procés i que ell legítimament demanava.
Els que treballen per matar políticament al President Artur Mas, ho fan perquè tenen el convenciment, igual que amb el pla de l’Ibarreche, que mort el gos morta la ràbia. Amb Catalunya i els catalans s’equivoquen.
Tindrem eleccions autonòmiques reconvertides i com a les eleccions europees no tindrem unitat política. Comença ha ser una certesa incontestable. Hores d’ara tothom sap qui vol la independència de Catalunya, CDC i el president Mas per un cantó i els de ERC per l’altra, de moment les altres opcions politiques són minoritàries. Per tant els catalans haurem de triar.
CDC ha de dur la iniciativa i proposar, al dia següent que descartem la consulta jurídicament ineficaç, fer una gran coalició amb totes les forces politiques que ho vulguin i la societat civil. Li correspon assumir aquesta responsabilitat donat que és la forca política majoritària. Ningú ha de tenir l’espai polític amb caràcter partidista per situar dubtes en el procés.
Com diu en Carod, si volem que el procés acabi be cal que el president tingui el suport adequat que garanteixi que cap enrenou pot fer trontollar el procés. Reagrupament ja ho va dir, calia reforçar al President, i per això va demanar explícitament el vot per en Mas. Gran coincidència, encara que vingui del que va fer una aposta de país amb espanyols i anti independentistes.