Pedro Sánchez no s’ha n’ha sortit en primeres, i sembla que tampoc ho farà en segones, per molt que l’Alcaldessa de Madrid hi hagi posat interès. Sánchez diu que les esquerres no sumen, fals. Si que sumen però no volen acords amb els catalans que volen urnes. Amb les dretes també sumen, només cal entomar la proposta de gran coalició que els del PP ofereixen.
De fet Pablo Iglesias té raó quan proposa construir un govern de progrés i d’esquerres. Ell si que està disposat a tenir en compta als independentistes catalans i fer-ho possibilita un govern pel canvi. Si més no de color.
Pedro Sánchez i el PSOE, han visualitzat en el debat d’investidura el pitjor del patriotisme espanyol. Tronat, antic i sobre tot partidista. Els eixos programàtics, amb renuncies incloses, són i coincidim amb Podemos, més del mateix. “Reformar la Constitució” saben que legalment i jurídicament sense el suport del PP és impossible. Tornar per milionèsima vegada amb que és garantirà la “unitat pàtria d’Espanya”, és si més no d’una debilitat esfereïdora, atès que PP, PSOE, Ciutadans i la resta de forces vives no ho qüestionen. Reduir l’atur i contenir el deute, promesa tant genèrica com vàcua. Aquestes són les intencions que “franquistes, dretes, psoistes i naranjitos” poden subscriure per la seva pàtria, i no ho faran perquè són qualsevol cosa menys patriotes.
PP, PSOE i Ciutadans comparteixen fil per randa aquests eixos i declaració d’intencions. En qualsevol altra país, i veien i preveien com van les coses de menjar (Deute públic i privat, rescat de la banca, atur, pensions, corrupció, fuita de capitals i manca d’inversions), patriotes variats farien pinya per governar a major gloria del poble.
Rajoy “té raó” amb el que ara diu, el problema és que ha perdut tota credibilitat, atès que els darrers quatre anys, ell i els seus han governat com una piconadora amb ínfules absolutistes. Són els que millor han representat el patriotisme espanyol de pa sucat amb oli.
L’aritmètica és inqüestionable, el resultat d’unes eleccions interpretatiu i salvar la nació s’hauria de fer amb patriotisme del bo. No serem nosaltres els que diguem o proposem la sortida de l’entrellat on són ara. De fet a Catalunya els hi hem mostrat el camí. Transversalitat. Per un projecte, per un país i per un futur millor pels ciutadans. Això és el mínim que fan els patriotes, aparcar “l’èxit partidista”. Tot per resoldre o intentar-ho, amb noves propostes, la vinguda de nous temps i millors i una nova forma de fer. Tot per trencar amb un atavisme carrincló d’ingrats records.
Malgrat tot sembla que el que menys els interessa és la seva pàtria, la ciutadania i que pren la cadira per quatre anys. El que dèiem patriotes de pa sucat amb oli.
RSS Feed
