El Parlament de la Unió europea per 400 vots a favor, 248 en contra i 45 abstencions, ahir va aprovar el suplicatori contra el MHP Carles Puigdemont i amb poques diferencies als Consellers Comin i Ponsatí.
Aquest suplicatori no és concedeix per haver comés algun delicte de lesa humanitat, ni per haver produït lesions a cap ciutadà, ni per haver malversat diners públics. S’ha concedit pel sol fet d’haver complert amb allò perquè la ciutadania els havia votat: POSAR URNES per decidir el futur de Catalunya.
Quan la ciutadania manifesta majoritàriament i reiteradament la seva voluntat per decidir el seu futur i, si institucions foranies, partits politics i qualsevol representació policial, militar o judicial si oposen, vol dir, que tot el que s’exerceix sobre el poble que vol decidir ni és democràtic ni pot tenir cap aval d’altres democràcies.
Ahir al Parlament Europeo no és legislava sobre cap directiva ni per millorar aspectes socials, comercials o de relacions amb d’altres Països. Tampoc és tractava que els Estats de la UE proposessin renuncies sobiranes per enfortir el Parlament europeu. Sembla que sobre això el mes calent a l’aigüera.
Ahir el que alguns, sobre tot els unionistes espanyols de dretes i “esquerres”, volien deixar clar per sobre de tot, és que els Estats mantenen tot el poder atàvic, històric i que no pensen renunciar-hi, i que la UE només és un gran mercat econòmic on els valors democràtics són qüestions secundaries. Les urnes és posen quan el Govern i el seu Estat de torn volen. I punt.
Avui els feixistes i la dreta en general poden riure de satisfacció. Han guanyat el que no poden guanyar davant les autentiques justícies, a les urnes, i al sentit democràtic dels demòcrates. Avui el Parlament de la Unió Europea el que ha fet és dir-los als feixistes, a la extrema dreta és, que Europa pot ser seva fent el mateix que ja va fer Hitler participar a les eleccions estatals. Per fer que, sembla que ahir és va deixar clar; el que calgui encara que signifiqui anar contra els valors de la llibertat, solidaritat i fraternitat.
A l’horitzó s’intueixen nous temps de tempestes i ahir el parlament de la Unió Europea ho va certificar. Sembla que a Europa la historia no ensenya.