13 DE SETEMBRE I DESCOMPTANT.
No hi ha res ha fer. Escoltar la roda de premsa a càrrec de la vicepresidenta Soraya i la ministra Pastor, ens confirma el pitjor dels supòsits que ens poden oferir.
Ni un sol mot en la seva roda premsa sobre l’11. Ni un sol mot per fer un anàlisis del que suposa que un milió vuit-centes mil catalans, és manifestessin a Barcelona reclamant democràcia i poder votar amb llibertat.
Cinc preguntes dels mitjans de Madrid. Totes elles amb un denominador comú, l’11 de Setembre i la gran manifestació. Les respostes. “Som en un estat de dret”. “La legalitat s’ha d’imposar”. “La Constitució espanyola marca els límits”. La nació espanyola i els espanyols són els únics propietaris d’Espanya. Resumin, qui governa Espanya és Madrid i si t’agrada bé i si no també.
És referma amb claredat, que les castes dominants espanyoles mai han tingut cap intenció per construir un Estat plurinacional i plurilinguistic. El govern espanyol continua fent decrets i aprovant lleis amb el legislatiu de caràcter general, amb la consciencia i practica nacionalista d’una sola nació Espanya i d’un sol Estat l’espanyol. Total menyspreu a les CA, especialment Catalunya.
Les raons econòmiques per marxar d’aquesta Espanya excloent, ja fa temps que les sabem. Les raons re centralitzadores i l’estratègia espanyola per eliminar les Autonomies, també. Que estan construint un relat històric en termes espanyols, on els borbons, els Calvo Sotelo i els Franco han estat fins i tot uns grans patriotes espanyols, també sabem que ho pretenen. Que ens volen amagar, la nostra historia, tergiversar-la i demostrar que mai hem estat perseguits, també.
Malgrat tot, ens toca fer el darrer esforç sense caure en cap provocació. El civisme i la voluntat expressada pels catalans al carrer ha estat incontestable. L’esforç de generositat, de patriotisme, i de merèixer estar al capdavant del procés, ja no hauria de ser l’actiu tranversal només de la societat civil. Ara és moment de la política i en majúscules. Fins ara, al carrer és on hem visualitzat el que volem. També estem disposats a fer-ho a les urnes, només cal que se’ns posin, legalment, democràticament i pacíficament.
De fet continuem pensant que tothom estarà a l’alçada, altrament ni s’entendria ni serviria al procés, ens al contrari, donaria ales a terceres vies, federalistes, unionistes i altres especies.
Ho pensem perquè el crit a la “V” va ser; volem votar i ho volem fer per ser lliures, independents i decidir per sempre més el nostre futur. Com arribar-hi, és responsabilitat exclusiva dels nostres representants politics. Fer-los costat la nostra.
No hi ha res ha fer. Escoltar la roda de premsa a càrrec de la vicepresidenta Soraya i la ministra Pastor, ens confirma el pitjor dels supòsits que ens poden oferir.
Ni un sol mot en la seva roda premsa sobre l’11. Ni un sol mot per fer un anàlisis del que suposa que un milió vuit-centes mil catalans, és manifestessin a Barcelona reclamant democràcia i poder votar amb llibertat.
Cinc preguntes dels mitjans de Madrid. Totes elles amb un denominador comú, l’11 de Setembre i la gran manifestació. Les respostes. “Som en un estat de dret”. “La legalitat s’ha d’imposar”. “La Constitució espanyola marca els límits”. La nació espanyola i els espanyols són els únics propietaris d’Espanya. Resumin, qui governa Espanya és Madrid i si t’agrada bé i si no també.
És referma amb claredat, que les castes dominants espanyoles mai han tingut cap intenció per construir un Estat plurinacional i plurilinguistic. El govern espanyol continua fent decrets i aprovant lleis amb el legislatiu de caràcter general, amb la consciencia i practica nacionalista d’una sola nació Espanya i d’un sol Estat l’espanyol. Total menyspreu a les CA, especialment Catalunya.
Les raons econòmiques per marxar d’aquesta Espanya excloent, ja fa temps que les sabem. Les raons re centralitzadores i l’estratègia espanyola per eliminar les Autonomies, també. Que estan construint un relat històric en termes espanyols, on els borbons, els Calvo Sotelo i els Franco han estat fins i tot uns grans patriotes espanyols, també sabem que ho pretenen. Que ens volen amagar, la nostra historia, tergiversar-la i demostrar que mai hem estat perseguits, també.
Malgrat tot, ens toca fer el darrer esforç sense caure en cap provocació. El civisme i la voluntat expressada pels catalans al carrer ha estat incontestable. L’esforç de generositat, de patriotisme, i de merèixer estar al capdavant del procés, ja no hauria de ser l’actiu tranversal només de la societat civil. Ara és moment de la política i en majúscules. Fins ara, al carrer és on hem visualitzat el que volem. També estem disposats a fer-ho a les urnes, només cal que se’ns posin, legalment, democràticament i pacíficament.
De fet continuem pensant que tothom estarà a l’alçada, altrament ni s’entendria ni serviria al procés, ens al contrari, donaria ales a terceres vies, federalistes, unionistes i altres especies.
Ho pensem perquè el crit a la “V” va ser; volem votar i ho volem fer per ser lliures, independents i decidir per sempre més el nostre futur. Com arribar-hi, és responsabilitat exclusiva dels nostres representants politics. Fer-los costat la nostra.
RSS Feed
