
Nosaltres insistirem fins que calgui. O llista de país transversal i amb ella la victòria, o la derrota. El president Mas, CDC, la ANC, Òmnium, l’AMI, Reagrupament, Solidaritat i segur que d’altres estan a favor de la “Llista de País”.
Si oposen ERC i les CUP, l’excusa és estrictament de caràcter ideològic, tot i que els d’Esquerra hi fan afegitons sobre la corrupció. El 14 d’Abril del 1931 el partit de nova formació, ERC, creat tres mesos abans de les eleccions municipals guanyen hi ho fan majoritàriament. És la victòria de la unitat republicana, federalista i progressista del moment.
No sabem si les enquestes, que per cert les carrega el diable, els ha fet pujar els fums. Tampoc sabem si la renovació i neteja i tenen a veure. És provable que la descomposició dels socialistes i una possible suma a les seves files també i tinguin a veure. Tot i així, se’ns fa difícil entendre la seva negativa per la “Llista de País”, sobre tot després dels gran èxits mobilitzadors dels catalans obviant procedència i ideologia.
Si el 27 de Setembre els que volem la independència perdem hi hauran dos culpables ERC i las CUP. Culpabilitat repartida en funció de les mateixes enquestes que a ERC tant agraden.
ERC ha de saber que si anem al 27 amb llistes separades i després no sumem, hauran de pagar i no una penyora, pagaran amb la seva “desaparició política i organitzativa” de l’escenari públic a Catalunya. Això però no és el pitjor, el pitjor és que Espanya ho aprofitaria per fer el seu anorreament particular. De fet Espanya ens traslladaria, això si, “pacíficament” al 1714.
El 27 no demana termes mitjos, ni matisos. Ho Catalunya i els catalans guanyem ho el procés queda liquidat per dues o tres generacions i després ja ho veuríem.
ERC i també els de la CUP tenen la responsabilitat històrica i possiblement única de que Catalunya sigui un Estat independent i la unitat, la suma sempre han estat sinònims de victòria. Fracciona, oferir propostes diverses, amb paraigües inclòs, mai ho han estat de victòria. Encara hi som a temps, només cal generositat i posar Catalunya pel davant dels interessos del partit.