Oblidar l’1 d’Octubre. Oblidar el cop a Catalunya amb el 155. Oblidar que patim un espoli secular. Oblidar que el genocidi, de vegades físic i sempre identitari, que va començar al 1714 i encara continua. Oblidar que Espanya només té la proposta d’espanyolitzar-nos, seria una infàmia.
Oblidar que tenim sentenciats per la consulta del 9N. Oblidar que tenim presos politics i exiliats per posar les urnes amb un referèndum legal d’acord las lleis del Parlament de Catalunya. Oblidar que són presos preventius a Espanya i lliures a Europa sense poder tornar a Catalunya. Oblidar que quan se’ls va demanar posar les urnes les varen posar. Oblidar la persecució política a centenars de càrrecs públics i ciutadania. Oblidar la impunitat dels feixistes espanyols contra el clam pacífic i democràtic dels catalans, també seria una infàmia, però afegim, també una traïció en tota regla a tots aquells que se l’han jugat per la República catalana.
El Tribunal Suprem, ahir Tribunal de Orden Publico franquista, vol escarment, escarni i deixar clar que la unitat franquista és inviolable. Avui acaba de confirmar la presó incondicional als Jordis Rull i Turull, abans ho havien fet pels Jordis Cuixart i Sánchez.
Tot els indicis apunten a un judici on la sentència ja està predeterminada. Rebel·lió, sedició, conspiració i malversació en seran la proposta de la fiscalia i una condemna de 30 anys el que dictarà un tribunal espanyol.
Resoldre aquest escenari és possible. Oblidar la causa general contra l’independentisme impossible. Per tant, la estratègia que els de ERC han adoptat, esgotar la legislatura autonomista, eixamplar la base independentista amb els del 155 i els contraris a la independència, que la justícia espanyola faci, i esperar que amb el govern del PSOE serem República, o tindrem millor tracte que amb els del PP, és una fal·làcia superlativa i creiem que no resoldrà la venjança judicial i policial dels espanyols.
Els presos i imputats que seran jutjats i condemnats, només poden ser lliures amb la República i amb una estratègia de confrontació i desobediència.
Ens cal saber si els representants per la independència, al Parlament, al Govern, als Municipis i les Diputacions, estan disposats a anar a la presó.
Ens cal saber si l’estratègia del Parlament de Catalunya funciona d’acord els estendards democràtics europeus, o està sota la bota judicial del Estat espanyol.
Ens cal saber si estem disposats a que els que se l’han jugat en nom del poble continuïn sent presoners i utilitzats plats de negociació.
Ens cal saber si el Parlament farà i aprovarà una moció de suport al Consell de la República.
Finalment ens cal saber si anem a per totes o no i si és si, el Govern, el Parlament, ERC, el PDeCAT i les CUP ens han de dir com. De moment el President legítim Carles Puigdemont ens proposa, continua amb la Internacionalització del procés, Consell de la República i la Crida nacional per la República i guanyar la República a totes les eleccions, i si potser amb diàleg i negociació, i si no sense renunciar a res. Queda clar no.
RSS Feed
