11 DE JUNY I DESCOMPTANT.
Sembla que perdre més de 250.000 vots i passar de ser la primera força a tercera no requeria una resposta política i organitzativa. Escoltar i prendre el pols de la situació resultant arrel de les eleccions europees al partit, territori i càrrecs institucionals, si que han estat les raons perquè el primer secretari dels socialistes a Catalunya Pere Navarro abdiqui.
Era un fet cantat. Masses fronts oberts, més el terrabastall electoral a les autonòmiques i ara a les europees, fan que els socialistes ja no siguin aquell referent sociopolític al que ningú des de les esquerres feia ombra.
Un cert catalanisme, practicat per una certa burgesia reciclada a l’autonomisme, més un populisme laboral, eren prou per mantenir als socialistes dins d’un marc referencial estatal. La punta de llança per construir Catalunya com una comunitat autònoma van ser els socialistes. Tot l’esforç que suposava donar més autogovern a Catalunya, exigia la renuncia de la nació catalana. Abdicar al dret a decidir que tenen els catalans, ha fet aflorar el paper clandestí dels socialistes vers Catalunya i ara sabem quines són les veritables intencions.
Les noves condicions socials establertes arran la crisis i un nou marc de referència política a Catalunya que demana i ara si sense subterfugis, decidir el seu futur, ha posat contra les cordes als socialistes en general i ha fet aflorar una desafecció galopant al que fan i al que ara representen. Cal afegir que l’espai federalista autonomista, que practiquen els del PP i els de Ciutadans fa temps sense vergonyes, és un espai acotat i els que gasten sentiments unitaris i espanyols ja tenen la seva marca. El PSC destacava per una centralitat d’esquerres, pragmàtica i sobre tot catalanista. Abandonar aquesta proposta i lligar-se a un Partit com el PSOE que ara nega el dret d’autodeterminació dels catalans, ha estat el seu esfondrament. En Navarro ho ha comprovat personalment i ha pagat el preu d’aquells que van a contra corrent i s’ofeguen.
Tothom pot dir que la seva proposta política és la millor del mon, però al cap i la fi qui ho determina que així sigui són les persones amb el seu vot, i tal com els hi van les coses als partits monàrquics, PP i PSOE, diríem que quelcom està canviant.
Una adéu sobri i un oferiment al partit, més unes consideracions com que ara diu que s’ha de reformar la Constitució espanyola i que Catalunya és una Nació és tot el seu bagatge. Llàstima, una estona abans i defensant el dret que tenen totes les Nacions a decidir com volen el seu futur, i haguéssim tingut Navarro i un PSC català per estona. Ara possiblement estem assitiïn, segons com vagi el seu congres extraordinari, a la fi d’una marca que va definí la transició però que ara fa aigües. Un RIP seria l’últim que desitjaríem per els socialistes catalans. Els necessitem per construir el nou Estat català. Ara només cal que l’encertin.
RSS Feed
