Sembla que els de ERC volen fer un gran acte el dia 4 de Març, i segons remarquen medis contrastats, ho faran per “marcar perfil propi” i donar per encetada la campanya del referèndum. Sembla també que el que diuen enquestes variades en te la culpa.
Mai direm que els de ERC no tinguin dret a fer de la seva estratègia i tacticisme un us com el que pertoca a qualsevol partit que vol guanyar i governar. Destaquem i afegim que els de ERC, que ja van dir i fer del 9N un element de discòrdia inicial, van acceptar finalment formar part de Junts pel Si per la insistència de la ANC, Òmnium i l’AMI. Els més insistents van ser persones com la Muriel Casals i la Carme Forcadell. El nucli dur de ERC, defensava la tesis de primer les qüestions socials, o si més no al mateix nivell que el procés. Sortosament és va acabar d’imposar que sense independència i eines d’Estat, mai és podrà resoldre lo social. De fet el Govern que té un mandat clar per la independència, mai a renunciat a la qüestió social.
Finiquitada la historia organitzada de CiU, de CDC i l’adveniment del PDeCAT, s’ha constatat que la gent del PDeCAT, és l’enemic a batre per l’Estat espanyol, el seu govern i tot l’espectre del unionisme. El preu que ha pagat i està pagant el PDeCAT per la seva posició a favor de la República Catalana i el seu Estat independent, és sense dubtes, el més important i res a veure amb el que han pogut patir els altres.
És un error i greu, si sota la premissa del dret a marcar paquet, els que és fa és renunciar al més valuós que tenim per guanyar la partida; LA UNITAT.
Ja ens va preocupar i molt que els Demòcrates de Catalunya, que forma part de Junts pel Si, conjuntament amb organitzacions minoritàries diguessin que ja han començat la campanya del referèndum.
Ara que ho faci ERC, i dient que volen marcar perfil propi, és com si de repent tinguéssim un nou relat per guanyar-nos la independència. Si aquest és el camí per guanyar el si en el referèndum, no anem be. Com defensarem el poder-lo fer si d’entrada ens mostrem incapaços per dissenyar una campanya unitària.
Potser els pensadors del partit deuen creure que la campanya que van fer els escocesos amb una sola veu i amb derrota no és el millor camí. Tot i perdre ells van aconseguir la millor victòria, i ara ja ningú posa en dubta que són una nació i un subjecte polític amb dret d’autodeterminació.
L’arma més poderosa per guanyar és la unitat. Actuar democràticament i pacíficament està molt be, però sense unitat per afrontar els embats que encara han de venir des de Espanya, segur que tenim tots els números per perdre.
El referèndum i la seva campanya no pot ser una qüestió de partit. Fer-lo i guanyar-lo és una qüestió de País. Per tant i sabent que fer el referèndum comporta un nivell legal i organitzatiu, també sabem que és per guanyar-nos la independència. Mai per marcar paquet.
No anem a veure qui te més suports en unes eleccions autonòmiques. Tampoc serà el moment del programa polític de partit. No pot ser cap plataforma per referir-se a la Catalunya del futur. Només i caben els arguments del perquè volem ser lliures. I a fe de Deu que tenir-ne en tenim a cabassos. Anem a fer un referèndum per el si o no de la independència de Catalunya. Si la campanya és per mostrar qui és més progre i més d'esquerres, ja hem perdut.
Com ha de ser la Catalunya del futur ho han de decidir els catalans. Ningú ho posa en dubta. De res serveix explicar, argumentar, proposar com volem la Catalunya del futur, si abans no hem fet la feina. Per tant , i és d’una obvietat abassegadora si no som Estat, continuaran decidint des de Madrid, i aleshores el perfil propi potser serà tant irrellevant com estúpid, a no ser que alguns contemplin la possibilitat de que igual tornem a la casella de sortida.
RSS Feed
