
Son del carrer, volen el carrer, però no escolten el carrer. El clam immensament majoritari a totes les manifestacions és el d’UNITAT. Unitat de tots els demòcrates independentistes, transversalitat, i unitat estratègica dels partits i perquè no institucional.
Mentrestant els de les CUP, que volien investir al President legítim Carles Puigdemont, tant inoperants com allunyats del carrer. Molts punys alçats però buits de fets i propostes.
Doncs no, els nois i noies de les CUP, han decidit que això de la UNITAT no va amb ells. No va amb ells cap de les propostes que faci el President Puigdemont, les del Torra tampoc.
Segur que preveure si el Consell de la República, La Crida seran o poden ser elements per guanyar la República, és impossible. Segur que tampoc podrem preveure que la vaga de fam dels presos polítics, tinguin o no una rendibilitat judicial o política.
El que és indubtable, és que exiliats i presos, proposen i tothom pot decidir ser-hi o no. Que proposen els de les CUP? res que no siguin les seves "receptes revolucionaries" que molt pocs segueixen. De fet, els de les CUP mai han convocat al marge de la ANC i Òmnium, saben que el seu poder de convocatòria és tant petit com nul.
Que ha fet l’Anna Gabriel des de Suiza per la causa. Res. Quina o quines propostes fan els de les CUP per mantenir l’esperit de l’1 i 3 d’Octubre, cap.
Han estat el President Puigdemont, ara també en Torra, i els Consellers al exili els únics que han internacionalitzat el procés, i ens han proposat que fer.
La "paranoia" de la gent de les CUP és galàctica i escoltar-los ara, a més de produir incomprensió s’afegeix decepció. Aquest és el seu darrer comunicat: “Les CUP sempre s'ha mostrat a favor" d'estudiar la possibilitat de "crear una institució paral·lela a recer de la repressió dels aparells de l'Estat" que "facilités la internacionalització del conflicte" i que "treballés per traçar estratègies per exercir el dret a l'autodeterminació".
Talment com si el Consell de la República, amb més de 40.000 adherits, amb la ANC, ERC, DC, la Generalitat presidida pel President Torra, més tot un estol de patriotes, primer, no fos una nova institució que Espanya no pot controlar i segon és potser l’embrió per establir la unitat estratègica per guanyar la partida.
No ser-hi, no formar part d’una estratègia transversal, que te l’objectiu d’internacionalitzar tot el que és pugui el conflicte, i de convertir-lo en una eina institucional de futur, suposa; o no entendre res, o tenir altres objectius allunyats de la República catalana.
Que ens proposen els de les CUP per implementar la República, una vegada sabut que alguns partits no contemplen la desobediència ni la unilateralitat? Res, millor dit res que no sigui la confrontació directe i popular. Sense direcció política i a expenses de la improvisació individual. Que consti que compartim la idea que des de l’autonomisme no guanyarem.
Els CDR, mai seran l’eina definitiva. Poden, hi han de ser baules de la cadena, però sense coordinació, estratègia i direcció els CDR no podran fer-ho tot. Cal UNITAT i sembla que els de les CUP estant convençuts, que no, d’aquí que siguin oposició al Parlament i menystinguin les propostes que venen del exili.
Llàstima perquè malgrat la repressió de Espanya i el seu Estat, malgrat els errors que hem comés, mai com ara ho hem tingut tant bé per independitzar-nos. Només ens cal assumir que el poble té raó i que quan demana i exigeix UNITAT, la resta ha de fer cas i prescindir de les seves raons. Els de les CUP volen el carrer, són del carrer però els importa ben poc el que diu el carrer majoritàriament. Llàstima.